El Banc d’Espanya eleva al 2,3% la previsió de creixement per al 2024

A més, s’anticipa que la correcció de la inflació anirà una mica més a poc a poc. Després d’haver registrat una inflació mitjana del 3,4% el 2023, ara es preveu una mitjana del 3% per al 2024 (davant el 2,7% que s’esperava al març). També han augmentat –en una dècima– les previsions de l’IPC per al 2025 i el 2026, fins al 2% i l’1,8% respectivament.

La nova estimació del Banc d’Espanya d’un creixement del PIB del 2,3% per al 2024 és més optimista que la del Govern per a aquest exercici (del 2%) i s’acosta a la del Fons Monetari Internacional (FMI), que acaba d’elevar fins al 2,4% la seva projecció sobre l’economia espanyola per a aquest any. Les tensions geopolítiques, episodis de turbulències financeres internacionals o, en l’àmbit domèstic, una feble execució dels fons europeus Next Generation EU s’assenyalen com alguns dels riscos que podrien acabar trastocant l’optimisme més gran que ara mostren les previsions del Banc d’Espanya.

També podria causar aquest efecte el pla d’ajust pressupostari per al període 2025-2028 que el Govern haurà de presentar el setembre per complir les noves regles fiscals de la UE. "Si bé l’impacte econòmic d’aquest pla d’ajust és incert –i dependrà críticament de com estigui dissenyat–, la seva implementació portaria, previsiblement, un menor grau de dinamisme de l’activitat al llarg de l’horitzó de projecció que el contemplat en aquest exercici de previsions", admet el Banc d’Espanya. L’organisme ja va estimar a l’abril que les noves regles fiscals exigiran un ajust anual equivalent al 0,5% del PIB a partir del 2025. No obstant, de moment, les previsions publicades ahir no incorporen aquest possible efecte de menor creixement ni per al 2025 ni per al 2026.

En línies generals, el nou quadre macroeconòmic del Banc d’Espanya per a l’economia espanyola replica el patró de les projeccions actualitzades del Banc Central Europeu (BCE) per a la zona euro, publicades dijous passat: més creixement i més inflació.

Efecte arrossegament

Segons l’Informe trimestral sobre l’economia espanyola publicat ahir, les raons que estan darrere de la revisió a l’alça del creixement del PIB el 2024 tenen a veure, sobretot, amb l’efecte arrossegament que es deriva de l’empenta més gran produïda en la part final del 2023 i en el primer trimestre d’aquest any.

El millor acompliment de la zona euro, les condicions de finançament més flexibles (per la retallada dels tipus d’interès), l’augment de la població, l’avenç de les rendes reals, la correcció de la inflació, l’augment del consum privat i l’impuls a les inversions vinculades als fons europeus Next Generation EU són altres circumstàncies que, segons el Banc d’Espanya, avalen la millora de les seves previsions de creixement. Totes haurien de servir per contrarestar algun possible llast, com l’encariment més gran dels preus de l’energia respecte al que es podia esperar al març, l’esgotament del turisme internacional o la desaparició de la demanda embassada de béns i serveis procedent de la crisi sanitària.

Després d’haver anotat un avenç del 0,7% en el primer trimestre, el Banc d’Espanya preveu una taxa del 0,5% en el segon trimestre (l’INE publicarà un avançament d’aquesta dada el 30 de juliol). "La taxa esmentada seria compatible amb un creixement interanual del PIB en el segon trimestre del 2,4%, igual que l’observat en el primer", explica el servei d’estudis del Banc d’Espanya.

En el cas de la inflació, l’empitjorament de la previsió del 2024 es deu a una contribució més gran del component energètic i dels serveis. És una tendència que també s’observa a escala global, on el procés de desinflació ha continuat en els últims mesos, si bé a un ritme menor que el 2023.

Governadora interina

Notícies relacionades

Els catalans van a l’híper a comprar drogueria més que alimentació

Botín sacseja la banca espanyola amb el fitxatge del conseller delegat d’ING

La subgovernadora del Banc d’Espanya, Margarita Delgado, assumeix des d’ahir les funcions de governadora amb caràcter interí pel venciment del mandat de sis anys no prorrogables de Pablo Hernández de Cos, per a qui el Govern no ha nomenat encara substitut a l’espera d’un difícil acord amb el PP.

Delgado tindrà veu però no vot en la reunió del consell de govern del Banc Central Europeu (BCE) relativa als tipus d’interès del 18 de juliol. En qualsevol cas, les decisions en les esmentades trobades se solen adoptar per consens, cosa que limita la importància que no tingui aquest dret a votar. El mandat de Delgado venç l’11 de setembre, així que el Govern haurà de nomenar abans d’aquesta data les persones designades per als càrrecs de governador i subgovernador, uns dels quals serà una dona, segons ha avançat. P. Allendesalazar