El clau roent que sacseja les empreses de la Unió Europea

Naturgy va perdre ahir en borsa un 14,96% fins a 21,14 euros l’acció. L’anunci que el grup d’Abu Dhabi Taqa retirava el seu interès per entrar en el capital de l’energètica va sacsejar el valor del grup, que es va situar per sota del preu que va pagar el fons australià IFM el gener del 2021: 22,19 euros. Fa dos mesos cotitzava per sobre dels 28 euros.

La possible entrada d’una empresa pública d’un emirat en un sector estratègic en àmbit europeu va ser un punt i seguit més a la llarga llista d’empreses o fons sobirans de països no democràtics que entren en el capital d’empreses de la Unió Europea (UE). "Els competidors públics estrangers han de ser vigilats amb molta més cura que els privats a causa del suport i subvencions que poden estar rebent", argumenta l’economista i professor d’Iese Business School Jordi Gual.

¿La UE ha d’evitar la seva entrada en el capital, per no dir prohibir-ho, sempre que no sigui possible la contrapartida? I, si no s’evita, ¿quines mesures alternatives ha de desenvolupar la UE per compensar aquestes situacions?

Són diverses les solucions que s’estan donant. L’economista italiana Mariana Mazzucato defensa potenciar la col·laboració publicoprivada a la UE. Respon: "De vegades pot fer-se mitjançant una participació en el capital. Altres vegades pot fer-se a través de les condicions establertes en els preus o els drets de propietat intel·lectual de les empreses". Hi ha Governs, com l’espanyol, que han decidit defensar una participació directa més gran, com amb la compra del 10% de Telefónica a través de la Sepi.

El full de ruta elaborat per l’ex primer ministre italià i president de l’Institut Jacques Delors, Enrico Letta, sobre el desenvolupament de la UE com a mercat, incideix en la necessitat de crear una unió d’"estalvi i inversions públic". Objectiu: "Davant la forta competència mundial, la UE ha de redoblar els seus esforços per desenvolupar una estratègia industrial competitiva", assenyala Letta. En el seu cas, Letta requereix aprofundir en el projecte del 2015 de crear un únic Mercat de Capitals, que ha quedat molt curt en les seves aspiracions. La causa, segons Letta: l’absència d’un interès polític generalitzat per part dels països. Aquests han volgut continuar mantenint els seus mercats locals.

La falta de grans fons

Un mercat de capitals únic i el desenvolupament d’una estratègia d’estalvi i inversió unificada serviria per potenciar una de les grans debilitats de la UE: la falta de grans fons internacionals d’inversió. Els existents, fonamentalment asseguradores com Allianz o fons de gestió com la francesa Amundi, són nord-americans. Lidera el rànquing global, amb 10 bilions de dòlars en actius, Black Rock. Per a Letta, una opció seria desenvolupar sistemes que permetin beneficiar la creació de fons de pensions privats en l’àmbit de la UE. Els països de la Unió tenen 33 milions d’euros en estalvis privats, dels quals un 34,1% són en dipòsits. Diu Letta: "Aquesta riquesa no s’aprofita plenament per satisfer les necessitats estratègiques de la UE. Una tendència preocupant és la desviació anual de recursos europeus cap a l’economia nord-americana i els gestors d’actius nord-americans".

La unificació del mercat de capitals i incentivar l’estalvi i la inversió privada també serviria per finançar amb més ímpetu el creixement de les empreses europees, el pes de les quals en el rànquing de capitalització mundial és escàs. Només hi ha 11 empreses de la UE entre les cent més grans del planeta. La primera és la farmacèutica danesa Novo Nordisk, impulsada a aquesta posició gràcies al llançament del seu fàrmac antiobesitat.

Notícies relacionades

Submer obre la nova era dels centres de dades

La productivitat registra l’alça més gran des del tercer trimestre del 2022

¿I crear un fons sobirà de la UE com tenen Noruega, els països àrabs i certs asiàtics per invertir financerament –sobretot l’escandinau– i estratègicament –els àrabs– en valors de tot el planeta? És una opció encara molt llunyana que requeriria definir quins recursos econòmics servirien per alimentar aquest fons, que requeriria un alt nivell de gestió i transparència. Més preguntes: ¿podria aquest fons sobirà europeu ser finançat amb determinats impostos?

Els tres grups que han marcat l’últim període de la UE, conservadors, socialdemòcrates i liberals, continuen disposant de prou majoria per repetir Govern i poder respondre a aquestes preguntes.