El teletreball redueix dràsticament el nombre d’empleats que renuncien

El teletreball, practicat amb moderació, no perjudica la productivitat dels empleats ni frena la seva capacitat de ser promocionats dins de l’empresa. El seu principal efecte positiu és millorar la satisfacció de qui el practica i, en conseqüència, reduir dràsticament el nombre de treballadors que cada any renuncien voluntàriament al seu lloc i abandonen la companyia. Això suposa un cost substancial per a les empreses, que, oferint treballar des de casa un parell de dies a la setmana, es poden estalviar al final de l’exercici sumes considerables.

Aquestes són les principals conclusions a les quals ha arribat un estudi publicat a la revista Nature sota el títol Hybrid working from home improves retention without damaging performance i que desmenteix, amb dades i una metodologia sòlida, una sèrie de tòpics i prejudicis que fins ara han envoltat el teletreball.

L’experiment va tenir lloc a Trip.com, la tercera agència de viatges més gran del món, amb seu central a Shangai i 35.000 treballadors en nòmina. Concretament els investigadors van partir d’una mostra de 1.612 persones, entre l’equip d’enginyers, financers i comercials, tant pel que fa als empleats de base com caps d’equip i monitoritzats entre el 2021 i el 2022.

El model que es va testar va ser de tres dies de feina a l’oficina i dos a casa. Els autors adverteixen que les conclusions de l’estudi poden ser extrapolables a altres empreses similars, si bé no a altres models de teletreball, com, per exemple, quatre dies treballant presencialment i un a casa o una setmana a casa i una altra a l’oficina. I les evidències que van trobar els investigadors desmenteixen algunes de les afirmacions que han anat predicant alguns gurus econòmics durant els últims anys. Com és el cas d’Elon Musk, ferm detractor del teletreball i un declarat "gran creient que la gent és més productiva quan estan cara a cara".

No ho demostra així la investigació realitzada durant dos anys per Nicholas Bloom (Universitat de Stanford), Ruobing Han (Universitat de Hong Kong) i James Liang (Universitat de Pequín). L’estudi mesura la productivitat per dues vies. D’una banda, les avaluacions que periòdicament elaboren sobre els treballadors els seus caps, companys i clients. Les proves van demostrar que el treball híbrid "no va afectar les qualificacions d’acompliment registrades durant els pròxims dos anys de revisions", afirmen els investigadors.

D’altra banda, l’anàlisi també utilitza les línies de codi escrites pel col·lectiu d’informàtics. Aquí no van trobar diferències entre el volum escrit per aquells que van poder teletreballar dos dies a la setmana i els que van haver d’anar cada dia a l’oficina.

El mal del ‘presentisme’

Notícies relacionades

La jornada laboral tardarà fins a 30 anys a baixar a 37,5 hores setmanals sense una llei que la redueixi, segons UGT

Gian Luca Erbacci: "Esperem construir la majoria dels trens de Catalunya 30 anys més"

Un altre dels temors que s’ha associat al teletreball és que minva les possibilitats d’ascens dels que el practiquen. El presentisme és un mal que pateixen certes companyies i que explica, en part, la prolongació –moltes vegades innecessària– de jornades que és habitual a Espanya, en comparació amb la resta de l’Europa occidental. I si es mesura segons criteris objectius, l’experiment de Trip.com mostra que treballar a distància no hauria de frenar les carreres professionals.

"No veiem evidència d’una diferència en les taxes de promoció entre la mostra i el grup de control. Aquest és un resultat important atesa l’evidència que el treball en remot pot perjudicar el desenvolupament i la promoció dels empleats", afirmen els investigadors, que tampoc van trobar diferències, en aquest sentit, entre els diferents rangs i grups professionals.