El BBVA adverteix que l’ajust fiscal restarà fins a 2,5 punts al PIB

BBVA Research se suma a la llarga llista d’institucions i serveis d’estudis que han elevat a l’alça la previsió de creixement de l’economia espanyola que, en el seu cas, corregeix des del 2,1% al 2,5% la seva projecció per a aquest any i del 2% al 2,1% la del 2025. Alhora, eleva al 3,3% la inflació mitjana prevista per al 2024 i al 2,4% la de l’any any vinent, segons figura a l’informe Situació Espanya publicat ahir.

L’informe atribueix el millor comportament del PIB el 2024 al turisme, a millores en competitivitat, a l’augment de la força laboral i als fons del Pla de Recuperació. Però per al 2025, avança que la demanda externa serà negativa per les limitacions en el turisme, després de l’auge dels últims anys.

A més, de cara als pròxims exercicis, BBVA Research adverteix que, de cara a poder complir les noves regles fiscals europees, Espanya haurà d’encaixar un ajust en els seus comptes públics equivalent a 2,5 punts del PIB al llarg d’un període d’entre quatre i set anys, segons com avanci la negociació amb Brussel·les.

En mans del Govern

Com a possible efecte negatiu, l’ajust fiscal podria arribar a restar entre 1,5 i 2,5 punts a nivell del PIB en el conjunt del període, segons Jorge Sicilia, economista en cap del Grup BBVA; Rafael Doménech, responsable d’Anàlisi Econòmica de BBVA Research, i Miguel Cardoso, economista en cap per a Espanya en la roda de premsa per a la presentació de l’informe.

Notícies relacionades

Els catalans van a l’híper a comprar drogueria més que alimentació

Botín sacseja la banca espanyola amb el fitxatge del conseller delegat d’ING

L’impacte més important o menys de l’ajust fiscal sobre el creixement econòmic (i de l’ocupació) dependrà en qualsevol cas de com l’articuli el Govern, dins del pla per al període 2025-2028 que ha de presentar a la Comissió Europea abans del 20 de setembre. Doménech va explicar que un ajust centrat en pujades d’impostos tindria un impacte negatiu més alt (fins a 2,5 punts de menor PIB) que si s’articula a base de retallades en la despesa (per a aquest cas, es limita a 1,5 punts l’impacte a la baixa sobre el PIB).

Doménech va remarcar que, en tot cas, es podria explorar una tercera via per aconseguir complir les regles fiscals sense necessitat d’apujar impostos o de retallar despeses: un pla de reformes estructurals, amb ampli consens polític, que permeti avançar en l’objectiu de plena ocupació. Segons els seus càlculs, aconseguir un descens estructural de 6 punts en la taxa d’atur (que va ser del 12,1% de la població activa el 2023) tindria un impacte favorable en els comptes públics a mitjà termini equivalent a entre 3 i 4 punts de PIB (pels ingressos més grans i l’estalvi en prestacions), "i això evitaria haver de fer un ajust" apujant impostos o retallant despeses.