Espanya ja és el principal productor europeu de kiwi, alvocat i papaia

La majoria són fruites tropicals, tot i que n’hi ha també que arriben d’Extrem Orient. Algunes estan consolidades a Espanya des de fa anys, d’altres han començat a arribar ara.

Alvocat.

Ha guanyat protagonisme al cistell de consum i s’ha convertit en un ingredient cada vegada més habitual a les llars espanyoles. Gran part del seu cultiu a Espanya es localitza a Màlaga i a la zona costanera de Granada, gràcies al seu clima subtropical. En els últims anys també s’ha estès per les províncies de Cadis, Huelva, Alacant i València, "i s’està explorant en alguna zona de Galícia, tot i que allà és encara bastant testimonial", segons puntualitza Juan José Hueso, especialista en fructicultura de l’Estació Experimental Cajamar. "Unes parcel·les que abans estaven dedicades a cítrics, ja fossin taronges o nespres, s’estan reconvertint ara en camps d’alvocats", assenyala Hueso.

Mango.

Des de fa uns 15 anys, el cultiu del mango s’ha anat estenent pel litoral de Màlaga i de Granada, on ja ocupa una superfície d’unes 6.000 hectàrees. "És un arbre que, com l’alvocat, tampoc vol gelades, reclama una temperatura mínima per sobre de 10 graus i és una mica menys exigent amb les necessitats de reg", segons explica aquest’especialista. També hi ha una petita part de la producció que es porta a terme en hivernacles. "Trobem una varietat de mango, gens fibrosa, que es va adaptar molt bé al clima i als terrenys de la zona de la Costa Tropical (als voltants de Motril) i que es cull entre setembre i novembre, dates en què no hi ha competència amb Amèrica del Sud", assenyala Hueso. Aquesta circumstància va obrir una finestra d’oportunitat als productors de cara a les exportacions cap a Europa.

Kiwi.

Originari de la Xina, l’auge del kiwi a Espanya es va produir ja fa més de 50 anys, quan es va començar a plantar sobretot a Galícia i a Astúries. "És un cultiu de clima suau i humitat alta que ara també s’està provant al País Valencià", assegura l’enginyer agrònom. A més a més del tradicional kiwi verd, que és el més popular, se n’estan cultivant també varietats més delicades i amb un valor afegit al mercat: el groc, que està creixent molt a Espanya, i el vermell, encara minoritari. Cada espanyol consumeix uns dos quilograms de kiwis a l’any, segons les dades del Ministeri d’Agricultura. L’any 2022 es van exportar 49.445 tones de kiwi i se’n van importar 244.074 tones, fonamentalment d’Itàlia, Nova Zelanda, França i Xile, recull el balanç anual de l’ICEX.

Xirimoia.

És, possiblement, la fruita exòtica que més temps fa que està establerta a Espanya, concretament a la costa granadina. Ja a segle XVIII es cultivava en alguns horts particulars, abans de fer el salt a la producció industrial, cap a la segona meitat del segle XX. La planta s’ha adaptat molt bé al clima mediterrani temperat, que ha convertit Espanya en el primer productor comercial del món d’aquest producte. Cada any es produeixen entre 40.000 i 50.000 tones de xirimoia, segons dades de l’observatori de Preus i Mercats de la Junta d’Andalusia.

Papaia.

Molt popular al Brasil, és una de les fruites de nova incorporació. "S’ha generat una demanda important, bé per la immigració procedent de Sud-amèrica, bé perquè el consumidor autòcton l’ha descobert i l’ha incorporat ràpidament", explica Hueso. La indústria també l’ha adoptat amb celeritat. Va començar a cultivar-se a les Canàries, però ara ja està implantada al sud-est peninsular, "en aquest cas, en zones que disposen d’hivernacles, a Múrcia, Almeria i Màlaga, perquè allà es desenvolupa millor", afegeix.

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

Pitahaia i maracujà.

La flor de calze o pitahaia, de gust dolç i refrescant i polpa sucosa, va començar a cultivar-se a Espanya cap al 2005. "Primer es va produir a les Canàries, i el 2015 ja estava a la Península", assenyala l’expert . "És una planta, a més, que, com que pertany a la família dels cactus, té una demanda d’aigua més baixa... Això sí, cal protegir-la de l’excés de radiació solar", apunta. Una mica més incipient és el cultiu del maracujà o fruita de la passió. "A les Canàries sí que fa una mica més de temps que es cultiva, però a la Península encara es troba en fase d’adaptació, encara de manera testimonial", conclou Hueso.