L’eix mediterrani entra en acció

El primer (Caixabank), el quart (Sabadell) i el sisè (Unicaja) banc amb negoci a Espanya tenen la seva seu al litoral mediterrani. Tots formen part de l’Ibex 35, en el qual ja són presents companyies mediterrànies com Grifols, Fluidra, Cellnex i Meliá. A aquestes s’hi afegirà el grup Puig al juliol. L’empresa de perfumeria i moda barcelonina ha sigut fins ara la sortida a borsa més important de l’any a Europa. Ja està valorada en 16.000 milions. Europastry, una altra companyia catalana familiar, fabricant de massa de pa i brioixeria congelada, ha anunciat la seva intenció de sortir a borsa el mes vinent. Es podria valorar en 2.000 milions. Cosentino, especialista en marbreria i construcció de la llar, continua veient la sortida al mercat de renda variable com una opció de futur a la qual desitja apuntar-se al llarg de l’any l’empresa de joc Cirsa, amb seu a Terrassa (Barcelona). La llista s’anirà ampliant.

La principal fundació d’Espanya, segona d’Europa i setena del món, Caixa, també té la seva seu (Balears) en una de les 12 províncies espanyoles mediterrànies. El seu instrument inversor, Criteria, acaba de presentar una ambiciosa estratègia de creixement que el 2030 l’ha de portar a tenir 40.000 milions en valor d’actius bruts enfront dels 27.000 milions actuals.

Amb 35.527 milions de vendes el 2023, la cadena valenciana de supermercats Mercadona s’ha erigit en la primera empresa cent per cent familiar d’Espanya i en la sisena per volum de facturació per darrere de les cotitzades Repsol, Iberdrola, Telefónica, Inditex i ACS. El sector de la distribució ha servit per recolzar l’important creixement de grups de begudes i alimentació. Des d’Idilia Foods, fabricant de Cola Cao, que ha anunciat la compra del 50% que Damm tenia a Cacaolat, fins a l’alacantina Chocolates Valor i la gironina familiar Frit Ravich, que competeix contra les grans multinacions dels aperitius, i l’empresa murciana García-Carrión. La discreta GB Foods, família Carulla, continua tenint alguna de les marques més rellevants del sector alimentari.

La família Roig, propietària de Mercadona, també controla, a través de Fernando Roig com a primer accionista, el primer fabricant europeu de ceràmica: la castellonenca Pamesa. Porcelanosa, propietat de les famílies Colonques i Soriano, és líder mundial en fabricació de porcellana i una de les marques més internacionals. Castelló és la primera província d’Espanya en percentatge de PIB industrial: un 36%.

La crisi energètica de fa dos anys va obligar a accelerar la transformació d’un sector, com el de la ceràmica i la porcellana, altament dependent del gas natural. Igualment, la sequera ha servit per reobrir el debat de com solucionar l’escassetat d’aigua a tot el litoral. Desde les plantacions d’alvocats de La Axarquía malaguenya fins al seu efecte en el sector hoteler. S’està demostrant que l’ús correcte de les inversions en noves tecnologies permet elevar-se per sobre dels pertinaços debats identitaris. Els grups hotelers, començant per les grans cadenes de les Balears, han sigut les primeres a buscar solucions privades a través d’inversions en dessaladores i el reciclatge de l’aigua.

Si té sentit aplicar la paraula sostenibilitat en algun sector és en el turístic. ¿Com s’ha de gestionar en les nostres costes? ¿Pot Espanya permetre’s rebre cent milions de visitants estrangers a l’any? ¿I com la gestió del turisme repercuteix en el negoci i l’oferta immobiliària de futur?

26 i 27 de juny, Palau de les Arts

Notícies relacionades

Partha Dasgupta: "Haurem de reduir una mica el nostre nivell de vida en benefici del planeta"

L’interès per emmagatzemar energia ja supera els objectius per al 2030

El I Fòrum Mediterrani, que tindrà lloc el 26 i 27 de juny al Palau de les Arts de València, posarà sobre les taules els grans debats i preguntes d’un territori que representa un 40% del PIB i un 40% de la població. Un eix mediterrani que comprèn quatre dels cinc aeroports amb més trànsit del país i els ports més importants de l’Estat. Que la naviliera Boluda, primer grup de remolcadors marítim del món, sigui valencià no és casual.

El corredor mediterrani no només aspira a tancar algun dia la connexió ferroviària d’alta velocitat i mercaderies entre la frontera francesa i Algesires; també vol connectar les ciutats del futur apostant per una mobilitat pensada per al ciutadà. Ciutats que puguin combinar l’atractiu laboral amb una oferta cultural, esportiva i educativa necessària per generar riquesa i creixement. En l’arrel, l’educació: fins a 26 universitats es distribueixen a través d’un eix ple de present i futur.