‘Cuéntame’...que Hisenda som tots

Dreceres i ignorància

Ens agradava tant Imanol, així a seques, sense cognom de tan conegut. Un altre paio simpàtic que ens cau del pedestal. Un altre afable, que en lloc de contribuir molt perquè guanya molt opta per buscar dreceres perquè els seus diners no acabin a la caixa comuna. Total confiança en els seus advocats i consellers. Ignorància. Ni ho vaig saber ni vaig preguntar. Així es pot resumir la seva declaració davant el tribunal, després d’arribar a un acord amb la fiscalia pel qual va reconèixer que va defraudar a Hisenda dos milions d’euros entre el 2010 i el 2014. Després de tornar aquesta quantitat i els seus interessos de demora, canviarà els 27 anys de presó que se li sol·licitaven per dos que no complirà, pagant una voluminosa sanció. "Mai vaig pensar que anaria a la presó", va afirmar a la sortida d’una de les sessions del judici. No ha volgut seguir els passos d’un dels personatges que l’han fet famós, el Lute, a qui va encarnar en dues pel·lícules de Vicente Aranda i pel qual va guanyar una Concha de Plata al Festival de Donosti. Prefereix girar full, per la qual cosa tot just tancar el capítol va volar en direcció a Buenos Aires, on treballa des de fa uns mesos a l’obra de teatre Mejor no decirlo, juntament amb l’actriu argentina Mercedes Morán. En aquest país, amb un Govern que abjura avui dia de l’Estat del benestar, ha intentat allunyar-se de la pressió mediàtica en la recta final de Nummaria, perquè segons ha comentat a la premsa local va arribar a témer per la seva salut. "No era conscient de l’ocorregut però sí responsable. En tornaré fins a l’últim centau", va declarar en una entrevista que recull Infobae.

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

Ens fiàvem d’Imanol, lleonès criat a Ermua i de l’Athletic, ambaixador de bona voluntat de l’Unicef. D’una peça des que el cine és cine i la tele és tele. La muerte de Mikel, Bearn o la sala de las muñecas, Territorio Comanche, Tierno verano de lujurias y azoteas, Intruso, noi Almodóvar a Laberinto de pasiones i La flor del mi secreto. Incansable. Amb Santiago Segura a Torrente 5, com a Anacleto a Agent secret o mossèn Sarasola a les adaptacions dels llibres de Dolores Redondo. Setanta pel·lícules, una dotzena d’obres de teatre. Quina necessitat tenia de carbonitzar la seva bona fama l’actor admirat a Brigada central, Anillos de oro o Querido maestro. Medalla d’Or del Mèrit en les Belles Arts i Premi Festival de Màlaga, entre d’altres molts altres reconeixements i distincions. Un home compromès i aliè a les estridències, que no venia la seva vida privada ni en la unió i separació de la presentadora Pastora Vega, mare dels seus dos fills, un ciutadà implicat en causes justes, que donava titulars amb sentit comú.

A què venia la galleda d’aigua freda d’aquest monòleg a l’Audiència Nacional; aquest gir de guió inacceptable en una carrerassa no hi ha diners que el paguin. Acaba d’arribar als cines La bandera, l’última d’Imanol Arias, on diuen que està immens en una història amb una herència, dos fills barallats i la seva biògrafa. Està ell com per explicar el que va passar.