La falta de treballadors qualificats costa a Espanya 8.150 milions a l’any

Així ho quantifica un informe publicat avui per la Fundació BBVA i Ivie, que alerta que el problema va camí de poder triplicar-se a mesura que Espanya –on aquesta casuística és nova, tenint en compte les seves històricament altes taxes d’atur– vagi convergint amb la mitjana europea.

El progressiu retir dels baby boomers i el ràpid avenç tecnològic previst per als pròxims anys aguditzarà la disputa entre companyies per determinats perfils. Tot i que no només el sector privat ha de posar-se les piles per esmorteir aquesta fricció entre oferta i demanda, sinó que també ho haurà de fer l’Administració, que en el dia d’avui concentra gairebé una de cada tres vacants.

L’informe de la Fundació BBVA i Ivie quantifica el cost econòmic d’un problema incipient i que diferents organismes han anat dimensionant. El Banc d’Espanya, per exemple, en la seva última enquesta sobre activitat empresarial, reflectia que el 41,1% de les companyies reconeixen que la falta de mà d’obra degudament qualificada –això no significa d’alta qualificació, sinó l’adaptada a les seves necessitats– està tenint actualment un impacte negatiu sobre la seva activitat.

La queixa entre les empreses s’ha convertit en recurrent als fòrums econòmics, si bé l’exactitud amb què està calculat el problema és difusa. L’estadística oficial, recopilada per l’Institut Nacional d’Estadística (INE) i sota el criteri comú d’Eurostat, xifra el nombre actual de vacants en 148.000, cosa que situa el volum de llocs de treball sense cobrir en l’1%. Lluny d’aquesta carestia que manifesta el 41% de les empreses enquestades pel Banc d’Espanya. I encara més lluny que altres estudis, com l’últim elaborat conjuntament per la patronal CEOE i Randstad, que eleva al 75% les empreses que no troben els perfils que necessiten.

Desajust

L’estudi de la Fundació BBVA i Ivie parteix de l’estadística oficial i sobre aquesta fa un càlcul del cost d’oportunitat que representa per a l’economia. Prenent com a referència el valor produït per llocs de treball similars a aquestes 148.000 vacants, els autors arriben a aquesta xifra de 8.150 milions d’euros anuals. I estimen que, a mesura que aquest problema s’agreugi amb el temps i convergeixi amb la taxa de vacants de l’eurozona, actualment al tall del 3%, el cost esmentat es triplicarà.

"En la mesura que l’ocupació continuï creixent i la taxa d’atur convergint a nivells com els normals en altres països, el problema de les vacants continuarà incrementant-se a Espanya, una cosa a què el teixit productiu i empresarial nacional no està tan acostumat i per a la qual estarà menys preparat que altres països", alerta l’informe. Aquesta tendència ha anat creixent en els últims anys, coincidint amb l’actual boom de l’ocupació i el nombre de vacants és avui un 44% superior al registrat abans de la pandèmia.

¿Per què en un país amb la taxa d’atur més alta de la UE a les empreses els costa trobar gent? "Respon a problemes de naturalesa més estructural, a causa d’un deficient funcionament de les institucions laborals o el sistema formatiu, amb el consegüent desajust entre la capacitat, disponibilitat i competències dels treballadors i els requeriments del lloc de treball", apunten en l’estudi.

Notícies relacionades

Santa Bárbara accepta que Indra lideri la fabricació de blindats

El Periódico i el BBVA tornen a premiar els projectes sostenibles amb el premi BBVA a la sostenibilitat empresarial

Per revertir-ho o mirar d’esmorteir que continuï avançant, "les empreses hauran de replantejar-se les seves estratègies de reclutament i de formació interna i reconfigurar el conjunt de característiques, salarials i no salarials, dels llocs de treball que ofereixen, per augmentar el seu atractiu i atraure millors candidats". A l’Administració li demanen millors polítiques actives d’ocupació, reformar el sistema educatiu i prolongar la vida laboral.

Segons estadístiques oficials, el sector amb el problema de vacants més gran és el públic. Gairebé una de cada tres es troben a l’Administració, cosa que s’explica per l’actual sistema d’ofertes públiques d’ocupació i els dilatats temps entre que s’anuncia una plaça, es convoca, se celebren exàmens, s’assigna la plaça i el nou empleat públic pren possessió. Segons el sindicat Csif, si se sumen les places sense cobrir de serveis en ofertes públiques d’ocupació publicades des del 2019, la xifra ronda les 50.000.