La Fiscalia de Barcelona presenta una denúncia penal contra Glovo

El ministeri públic veu en l’ocupació recurrent dels seus repartidors com a presumptes falsos autònoms prou indicis per acusar directius de la firma fundada per Óscar Pierre, actual conseller delegat. L’acusació arriba després que Glovo hagi desatès durant anys les indicacions de la Inspecció de Treball, que li ha interposat més de 100 milions d’euros en multes i requeriments. Després d’una investigació prèvia de dos mesos i mig, la fiscalia ha decidit ara presentar la denúncia, que ha recaigut en el Jutjat d’Instrucció número 31 de Barcelona.

Torcebraç amb Treball

Glovo manté des de fa anys una prova de força amb el Ministeri de Treball en relació amb el seu model laboral. Una batalla que fins ara ha anat deixant desenes de judicis pels principals tribunals de justícia espanyols i actes de requeriment i sanció per part de la Inspecció de Treball contra la companyia. La propietat majoritària de l’empresa és de l’alemanya Delivery Hero.

La justícia ha anat fallant –Tribunal Suprem inclòs– que els riders de l’empresa de les motxilles grogues havien d’haver sigut contractats com a assalariats i no operar com a autònoms. Aquest model permet a Glovo traslladar els costos de la Seguretat Social als repartidors i evitar proveir-los, entre altres coses, de les bicicletes o motocicletes amb què es mouen i dels telèfons mòbils amb què es connecten a l’aplicació per rebre comandes. A més a més, eviten costejar-los la cobertura de despeses mèdiques o vacances.

El Ministeri de Treball va pactar amb patronal i sindicats el 2021 una llei específicament enfocada a obligar les plataformes de repartiment a domicili a contractar com a assalariats els repartidors, la batejada com a llei rider. Malgrat això i a diferència de la resta d’empreses, Glovo ha continuat ocupant des d’aleshores els repartidors en qualitat d’autònoms. Falsos autònoms, d’acord amb les diferents actuacions que ha anat efectuant la Inspecció de Treball i que han derivat en més de 100 milions d’euros de multes. Des de la mateixa companyia tenen comptabilitzat que les sancions continuaran arribant i ja pressuposten uns 430 milions d’euros en obligacions futures.

Fins a sis anys de presó

El model laboral de Glovo presumptament priva els repartidors de drets laborals bàsics, com és la protecció social associada a la condició d’assalariat; és a dir, el dret a una prestació per incapacitat temporal en cas de caure malalt o tenir un accident laboral, i també el dret a vacances pagades, a sindicar-se i elegir representants dins de la companyia, a tenir formació per a la prevenció de riscos laborals i altres condicions bàsiques que tot assalariat té a l’entrar en nòmina en una companyia.

Fins ara l’ocupació de falsos autònoms no havia sigut perseguida per la via penal i se circumscrivia a la jurisdicció social, però la reforma aprovada pel Govern el desembre del 2022 introdueix explícitament aquest supòsit entre els tipus penals. La llei preveu fins a sis anys de presó "a qui imposi condicions il·legals als seus treballadors mitjançant la contractació sota fórmules alienes al contracte de treball, o les mantingui en contra de requeriment o sanció administrativa".

Notícies relacionades

Jo soc de vida

Cepyme xifra en 42.000 milions el cost de reduir la jornada laboral

En el seu moment l’esmentada modificació es va veure com un vestit a mida per pressionar a Glovo i que cessés en l’afany de repartir mitjançant falsos autònoms. Tot i això, l’empresa fundada per Óscar Pierre va persistir en aquesta manera de fer i, un any i mig després, la Fiscalia de Barcelona inicia les actuacions després de rebre un informe del Ministeri de Treball.

La causa penal se suma al cèrcol de sancions amb què el Govern ha anat envoltant Glovo, al seu dia una de les empreses emergents espanyoles més flamants i que va assolir la categoria d’unicorn, reservada a les empreses emergents que arriben als mil milions de dòlars de facturació. La viabilitat de la companyia està en suspens perquè arrossega pèrdues des que es va fundar, el 2014. I també pel nombre de sancions que acumula, tal com la mateixa companyia ha reconegut en seu de l’Audiència Nacional, a la qual a principis d’aquest any va demanar suspendre el pagament d’una sanció d’uns 64 milions d’euros al·ludint els 209 milions de pèrdues pressupostades per a l’exercici 2023.