El BCE refreda l’expectativa d’una caiguda de la inflació al 2% el 2025

El Banc Central Europeu (BCE) torna a evitar donar pistes sobre quan podria tornar a reduir els tipus d’interès de referència de la zona euro, després d’aprovar a principis de juny la primera retallada des del 2019. És més, la seva presidenta, Christine Lagarde, va advertir ahir que a l’organisme li "caldrà temps" per estar segur que la inflació no donarà sorpreses negatives i baixarà, com espera, fins a assolir el seu objectiu del 2% estable a mitjà termini en l’última part de l’any vinent. "Hem recorregut un llarg camí en la lluita contra la inflació", però "el nostre treball no ha acabat i ens hem de mantenir alerta", va dir. L’alta funcionària francesa va aprofitar així el seu discurs d’obertura al fòrum de bancs centrals que el BCE organitza cada any a Sintra (Portugal) per refredar les expectatives del mercat sobre noves rebaixes.

"Encara ens enfrontem a diverses incerteses respecte a la inflació futura, especialment en termes de com evolucionarà el nexe entre beneficis (empresarials), salaris i productivitat, i si l’economia es veurà afectada per nous xocs del costat de l’oferta. Ens caldrà temps reunir prou dades per estar segurs que els riscos d’una inflació superior a la meta han passat. La fortalesa del mercat laboral significa que podem dedicar temps a recopilar nova informació, però també hem de ser conscients del fet que les perspectives de creixement continuen sent incertes", va afirmar Lagarde.

La presidenta del banc central de l’euro també va refredar l’expectativa que les possibles noves retallades de tipus coincideixin amb la revisió trimestral de les previsions macroeconòmiques del BCE (les pròximes, al setembre i al desembre), al contrari del que ha succeït en el passat amb decisions rellevants de política monetària. "La nostra avaluació de les perspectives d’inflació es basa en les nostres projeccions, però no s’hi limita", va avisar. Així mateix, ha ressaltat que la seva anàlisi no depèn d’una única dada, probablement en referència velada a l’evolució dels salaris: "Si bé el flux de nova informació augmenta i millora constantment la nostra visió sobre la inflació a mitjà termini, cap dada específica ens pressiona".

Màxim l’octubre del 2022

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

Després de marcar un màxim del 10,6% l’octubre del 2022, la inflació de la zona euro va baixar al 5,2% el setembre passat (última pujada de tipus) i al 2,6% al juny (primera retallada). El tipus principal està en el 4,25%, alhora que la facilitat de dipòsit –l’interès amb què remunera els diners que guarda als bancs, el més rellevant en l’actual context– se situa en el 3,75%. No obstant, la inflació ha entrat en un camí més resistent a continuar baixant i el BCE necessita estar més segur que la pujada dels salaris es modera com espera i els beneficis empresarials absorbeixen part d’aquesta alça sense traslladar-la als clients. També està pendent de qüestions geopolítiques.

L’economia de la zona euro s’ha mantingut estancada durant cinc trimestres, "però aquesta vegada el cost de la desinflació ha sigut contingut en comparació amb episodis similars del passat". Amb tot, en aquest punt també ha volgut introduir una advertència: "Atesa la magnitud del xoc de la inflació, encara no està garantit un aterratge suau (de l’economia)".