Lagarde i Powell coincideixen a no preveure ràpides baixades de tipus
El BCE i la FED encara necessiten tenir més confiança que la inflació seguirà caient
Tret d’un inesperat deteriorament profund de l’economia o una baixada de la inflació més ràpida del que s’ha anticipat, les retallades dels tipus d’interès a la zona euro i als Estats Units no seran ni ràpides ni contundents. La presidenta del Banc Central Europeu (BCE), Christine Lagarde, i el president de la Reserva Federal (FED), Jerome Powell, ho van tornar a confirmar ahir. Tot i que hi ha diferències en la situació de les dues regions, el diagnòstic és similar: les dues autoritats monetàries necessiten que les dades els facin més "confiança" que l’IPC continuarà moderant-se cap al seu objectiu del 2% estable a mitjà termini, mentre la fortalesa del mercat laboral els permet prendre cert temps perquè la informació que vagin rebent els atorgui la confiança esmentada.
En això van coincidir Lagarde i Powell en una taula conjunta en el fòrum de bancs centrals que el BCE organitza tots els anys a Sintra (Portugal). El missatge no és nou, és el que estan repetint des de les respectives reunions dels consells de governs de les dues institucions del juny passat. Però no per això deixa de ser rellevant. D’una banda, perquè l’emeten alhora els dos màxims responsables dels bancs centrals de l’euro i el dòlar. Però també perquè confirma la prudència que s’ha imposat en les autoritats monetàries davant el camí més resistent a continuar baixant en què ha entrat la inflació i la persistència d’elevades incerteses geopolítiques (Ucraïna, Palestina i els efectes econòmics de les actuals eleccions legislatives franceses i les presidencials nord-americanes de novembre).
Camí desinflacionari
El BCE, així, estima que la inflació de la zona euro baixarà al seu objectiu del 2% en l’últim trimestre del 2025. Així ho està calculant des de setembre de l’any passat, per això va abaixar els tipus fa un mes per primera vegada des del 2019. "Però no va ser un procés lineal, ni un camí predeterminat en què ens estem embarcant, sinó un pas al qual seguirà una revisió addicional de les dades. Estem molt avançats en aquest camí desinflacionari i estem en aquesta lenta recuperació que va venir durant el primer trimestre i que esperem perseveri, però tot això està ple d’incerteses i grans interrogants sobre el futur", va alertar Lagarde.
La dada d’inflació de la zona euro de juny, avançada ahir per Eurostat, ha sigut positiva: un 2,5%, una dècima menys que al maig. "Va en la direcció correcta, és bo, però creiem que és probable que el camí tingui sotracs fins a finals del 2024", va matisar l’alta funcionària francesa. En particular, encara és molt alta la inflació dels serveis (4,1%). El BCE necessita estar més segur que la pujada dels salaris es modera com espera i els beneficis empresarials absorbeixen part d’aquesta alça abans de continuar retallant els tipus d’interès.
Powell va dir que la FED ha fet un "progrés bastant gran" cap a l’objectiu d’abaixar la inflació al 2%, nivell a què segons les seves estimacions s’arribarà a finals del 2025 o més probablement el 2026. Amb tot, el banc central nord-americà, que encara no ha abaixat els tipus i ara preveu una sola retallada aquest any, vol ser "més confiat" abans de relaxar la seva política monetària. Després d’un parell de mesos a l’alça, l’IPC al país acumula dos mesos de descens, però és més alt que en la zona euro: 3,3%. La gran qüestió, va ressaltar Powell, és no actuar massa aviat (cosa que podria provocar que la inflació torni a descontrolar-se) o massa tard (cosa que causaria un mal innecessari a l’economia i l’ocupació).
