Partha Dasgupta: "Haurem de reduir una mica el nostre nivell de vida en benefici del planeta"
La societat deu a Sir Partha Dasgupta (Dacca, Bangladesh, 1942) haver desenvolupat el corpus econòmic al voltant del pes que els ecosistemes han de tenir per traçar el creixement. La seva obra La economía de la biodiversidad, encarregada pel Govern britànic el 2021, és el mapa de ruta que evidencia la urgència per intentar salvar el planeta. El temps per aconseguir-ho comença a escassejar i el candidat a Nobel d’economia, que acaba de rebre el Premi Fronteres del Coneixement de la Fundació BBVA, admet el seu pessimisme.
La majoria del 80% dels grans ecosistemes del món que vostè defineix es troben en països de dubtosa o nul·la credibilitat democràtica i que han patit o tenen governants a qui no els preocupa aquesta riquesa natural. ¿El preocupa?
Una solució seria pagar a aquests països perquè protegissin el capital natural. En alguns ja passa. Els governs subsidien els grangers perquè cuidin el terreny. Per exemple, qui viu riu avall paga a qui viu riu amunt. Aquest té uns drets de propietat del que ens aprofitem, però volem que cuidi l’ecosistema que l’envolta i evitar que el destrueixi.
¿Qui controlarà el bon ús de la gestió d’aquestes ajudes?
Qui viu riu avall haurà de controlar aquesta gestió. Si no volem que el Brasil desforesti l’Amazones, la resta del món ha de pagar al Brasil. L’Amazones és un bé públic. Tots ens beneficiem de les grans reserves forestals. Poden convertir-se aquests boscos en fundacions, en capital de la humanitat.
¿I se’ls paga a través de l’ONU?, ¿es crea un fons especial?
Sí, per descomptat. He proposat crear una organització internacional amb l’autoritat de fiscalitzar l’ús dels oceans. Hi ha bilions d’euros en mercaderies que naveguen a través dels oceans i no paguen res. Els oceans són de tothom. Si obliguem a pagar una renda a tots aquests vaixells, podem utilitzar els ingressos generats per pagar al Brasil, Indonèsia, el Congo, etcètera, perquè no desforestin.
¿És més optimista avui que el 2021, quan va escriure el llibre sobre l’economia de la diversitat encarregat pel Govern britànic?
No ha tingut cap efecte en el Govern britànic. Però sí que ha tingut una repercussió en certs àmbits, ja que evidencia allò que oblida el discurs econòmic clàssic. No es tracta només del clima, sinó que el meu argument va molt més enllà: és el tractament i el valor dels recursos naturals.
La lluita contra el canvi climàtic i la defensa dels recursos ¿no són la cara i la creu de la mateixa moneda?
Sí, per això no es poden aïllar. Seria perillós.
La regeneració de les ciutats occidentals, com Bilbao, on ens trobem ara, demostra que a Occident sí que s’han fet molt bé alguns projectes.
¿Però com s’ha fet? La regulació ha sigut essencial, com els preus, que s’apliquen a través de la regulació fiscal. En definitiva, disposar d’un bon govern que no tenim a escala global. Sí que hem sigut bons, sobretot des de la Segona Guerra Mundial, a coordinar problemes. Per exemple, control de trànsit aeri o el sistema d’ones. És meravellós com s’han gestionat. On som dolents ha sigut en el nivell de competència per a l’ús dels recursos.
¿Acabarem valorant d’una altra manera el creixement econòmic?
El terme PIB (i per càpita) seguirà tenint un extraordinari pes per la competència entre països. És la moneda per negociar amb altres països. N’hi ha prou de veure com l’ha utilitzat la Xina. Té un efecte polític i afecta sobre les inversions en altres països, especialment en el control dels recursos naturals. És una competició per la mútua destrucció.
No són bones notícies.
La política està errada. Aquest PIB no té en compte la mineria del capital natural. Només s’analitza una part de la riquesa generada. No es valoren els efectes de la destrucció.
¿Què podem fer com a ciutadans per ajudar més?
Necessitem incentius per canviar els nostres hàbits de consum i l’única cosa en què puc pensar és en els preus. Si hi ha massa articles als supermercats és perquè són massa barats. Sona terrible, però és així. Per això es malgasta tant menjar. Cal encarir els productes. S’ha de pagar més pel capital natural. Ho fem de vegades quan hi ha congestions. Un exemple: a l’entrada a les grans ciutats. O si hi ha congestió turística, crear una taxa específica.
Apujar els preus per desincentivar o canviar els hàbits...
El consumidor no està aïllat. Seguim modes. N’hi ha prou de veure com vesteix la majoria. El que és difícil és pensar com aconseguir un moviment coordinat d’uns hàbits de consum als altres. ¿Com podem deixar de menjar boví? ¿O passar de vestir pantalons estrets a amplis? Ens seguim els uns als altres, però no podem predir-ho. I com es pot aconseguir aquest efecte en l’ús dels recursos naturals? ¿És un tema generacional? En la meva família hi ha vegetarians i no vegetarians. Pot dependre de l’educació o, fins i tot, poden utilitzar-se les celebritats. ¿Podem pensar en Taylor Swift defensant no comprar més d’uns pantalons cada dos anys [rialles]? Al final només puc pensar en l’ús del preu.
Hi ha informes que estimen que la població mundial s’estabilitzarà al voltant de 10.000 milions. ¿Com valora l’evolució demogràfica?
Notícies relacionadesÉs positiu que s’estabilitzi. La gent viurà més temps i haurà de treballar més anys. L’edat de jubilació haurà de retardar-se depenent de l’esperança de vida. Jo mateix encara treballo. Si hem de renunciar a algunes coses en el nostre nivell de vida per mantenir baixa la demanda total que fem a la natura, llavors ho hauríem de fer pel planeta. Estem demanant al planeta més del que ens pot oferir. Al final del dia volem reduir la pressió humana sobre la biosfera.
Si hagués d’elegir el que el preocupa més de cara al futur...
Hem de ser conscients del que fem. I no paguem per moltes coses que utilitzem.
