Subcontractes del Camp Nou reclamen als treballadors els diners regularitzats

A finals de març del 2024, Tariq (nom fictici per preservar el seu anonimat), empleat en una subcontracta participant en les obres del Camp Nou, va rebre un ingrés al seu compte bancari que el va deixar amb uns ulls com plats. Acabava de veure una xifra superior als 4.000 euros en concepte de "liquidació de diferència salarial". Aquest home estava empleat en una de les 40 subcontractes en les quals la Inspecció de Treball, després de les informacions publicades per EL PERIÓDICO, ha pogut acreditar fraus laborals. I ha obligat aquestes companyies a abonar, o bé als seus treballadors o bé a la Seguretat Social, un total d’1,5 milions d’euros en concepte de salaris impagats i hores extres no cotitzades.

Tariq ha estat 11 mesos treballant en les obres i cobrant per sota de la quantitat que legalment li corresponia per conveni col·lectiu, una cosa que posteriorment ha acreditat l’autoritat laboral després de la macroactuació efectuada el novembre del 2023. Fruit d’aquestes actuacions, l’empresa que el tenia contractat va atendre el requeriment inspector per evitar una sanció i li va abonar la diferència entre el que havia estat cobrant i el que hauria d’haver cobrat segons la llei. El problema va ser que, a finals de març, aquest empleat no va percebre la nòmina.

"Vaig anar a parlar amb el meu encarregat i em va dir que si volia cobrar la meva nòmina, havia de treure del compte els 4.000 euros que m’havien ingressat i tornar-los en bitllets", explica. Ell s’hi va negar i la resposta va ser taxativa. "Em van dir que si no els tornava els diners no podia treballar. Ens enganyen a tots", afirma. Va deixar la feina la setmana següent.

Pràctica habitual

No és l’únic extreballador de les obres del Camp Nou que s’ha vist obligat a tornar diners que legalment li corresponien. Mustafa (nom fictici per preservar el seu anonimat), que va deixar d’operar a l’estadi a finals de febrer, treballava –i encara treballa– per a un dels grups empresarials de la construcció més grans de Catalunya. Al Camp Nou va estar contractat per a una societat, però quan el van moure a una altra obra el van fer firmar un contracte nou amb una altra companyia del mateix grup. Així el priven de l’antiguitat, una cosa que encareix un potencial acomiadament, o d’acumular vacances i dies lliures.

"Sempre et fan el mateix al canviar d’obra: vas a l’oficina, firmes i es queden el teu xec", explica. Les quantitats d’aquesta liquidació, a la qual tot treballador té de dret quan finalitza un contracte, oscil·len entre el 2.000 i els 3.000 euros. "Després et demanen el DNI, et porten a una oficina del banc i entreguen el xec que està al teu nom. Al banc el bescanvien per un sobre amb diners i se’l queden ells. Mai he tocat ni un cèntim, no sé ni quants diners són, no et deixen veure’ls", relata.

Per la mateixa escena ha passat dos cops el 2024, sempre coincidint amb el canvi d’obra. "A la meva empresa ho fem tots menys un, que s’hi va negar", explica Mustafá. Aquest altre empleat, assessorat per un sindicat, va pressionar per evitar haver de tornar els diners que li corresponien.

Brahim (nom fictici per preservar el seu anonimat) és un altre treballador contractat pel mateix grup empresarial que Mustafa que explica la mateixa història. "Després de 10 mesos a l’obra del Camp Nou em van dir que acabava la feina i que em tocava firmar un altre contracte". Després de la firma, li van donar a firmar un xec que havia de tornar al moment si volia continuar treballant. "Vaig dir que si aquests diners no eren per a mi, que no me l’ingressessin, que no volia participar en allò", explica. Llavors van arribar les conseqüències. "Et castiguen, et destrossen. Et deixen parat tres dies o una setmana perquè no fas el que volen", diu aquest treballador que, molt desgrat seu, continua treballant amb aquestes empreses en altres obres públiques. Ha estat a la Via Laietana i ara construeix una carretera al Vallès.

A diferència de Mustafa i Brahim, Rebecca (nom fictici per preservar el seu anonimat) ni tan sols va arribar a veure la liquidació. Aquesta dona va treballar tres mesos com a netejadora a les obres del Camp Nou durant els primers compassos de la demolició del vell estadi. Feia unes 10 hores diàries, però el seu cap els havia advertit: "Si algú pregunta, dieu que treballeu vuit hores", explica.

Mentre aquesta dona exercia de netejadora a les obres, EL PERIÓDICO va publicar la seva investigació, fent-se ressò de diferents denúncies de treballadors. Entre d’altres, de diverses netejadores, que relataven els excessos de jornada que confirma Rebecca i criticaven els seus precaris sous, per sota del que marca el conveni.

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

Rebecca explica que, després de la publicació d’aquestes informacions, el cap mai més li va tornar a trucar. "Em van preguntar si jo havia fet alguna denúncia a través dels diaris. Els vaig respondre que no, però no em van creure. ¿Si no per què m’han tornat a trucar? Altres noies continuen anant a netejar el Camp Nou", es pregunta.

El que va patir Rebecca va ser un acomiadament tàcit, però l’empresa no li va remetre la carta formal ni li va abonar la liquidació que li corresponia, només va deixar de trucar-li i la va donar de baixa a la Seguretat Social, com si no s’hagués tornat a presentar al seu lloc. "Necessito feina, tinc un fill que mantenir", diu. Per a aquests empleats, la vida real s’imposa davant els requeriments de la inspecció de Treball. "¿Canviarà la meva vida? Crec que seguirem com sempre, s’aprofiten que necessitem sobreviure", diu Brahim.