Els bancs incrementen la plantilla a Espanya després de 14 anys de retallades massives

Paral·lelament a l’increment de plantilla, a més, els bancs han continuat tancant sucursals, tot i que a un ritme menys accelerat. Les van reduir en 45 el 2023 i en 43 més el primer trimestre d’aquest any, de manera que la seva xarxa ha baixat fins a les 17.560 oficines, 28.147 i un 61% menys que en el màxim del setembre del 2008. Les xifres d’aquell moment estaven inflades pels excessos de la bombolla immobiliària. No obstant, l’ajust de sucursals dels últims 15 anys no només respon a això. D’una banda, el sector –a instàncies de les autoritats supervisores– va respondre a l’era dels tipus d’interès ultrabaixos (2014-2022) amb retallades d’oficines i plantilla i amb fusions per reduir les seves despeses i mirar de salvaguardar la seva malmesa rendibilitat.

Només les tres últimes integracions (Popular a Santander el 2017 i Bankia a CaixaBank i Liberbank a Unicaja el 2021) van suposar la destrucció de 13.231 llocs de treball. Addicionalment, l’ajust d’oficines s’explica també per la creixent preferència de bona part dels clients per accedir als serveis bancaris a través de mitjans digitals, cosa que ha provocat problemes d’exclusió financera en col·lectius com la gent gran i l’Espanya rural, per als quals el Govern i la banca han pactat plans d’inclusió en els últims anys. Aquesta creixent digitalització i el fet que la plantilla creixi mentre les sucursals baixen donen una pista del tipus de treballadors que està provocant l’increment de plantilla de la banca.

Nous perfils ‘stem’

Ho explica José Luís Martínez Campuzano, portaveu de la patronal bancària AEB: "Amb l’evolució i transformació tecnològica en la qual es troba immers el sector, els perfils comercials continuen sent necessaris. Però, amb l’objectiu d’oferir un tracte al client personalitzat i especialitzat, s’estan demandant també perfils stem (ciència, tecnologia, enginyeria i matemàtiques, per la seva sigla en anglès) perquè ajudin a prendre decisions basades en dades.

Els representants dels treballadors introdueixen un matís rellevant. "Des de fa anys, s’incrementa la contractació d’informàtics, però també d’altres tècnics especialistes. Ara bé, sense que hagin augmentat les plantilles en sucursals, també s’estan produint relleus generacionals a través de prejubilacions i noves contractacions. Personal veterà –i amb salari alt– és substituït per persones més joves amb salaris d’entrada, i per tant més baixos. Aquest any el saldo net ha sigut positiu al no donar-se processos col·lectius de sortides", apunta José María Martínez, secretari general de la federació de serveis de CCOO.

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

Els deu bancs espanyols que el Banc Central Europeu (BCE) supervisa directament perquè són més grans són, lògicament, els que més van contribuir a l’augment de plantilla del 2023. Van augmentar el seu nombre de treballadors en 2.622 i un 1,9%, fins als 142.456. El cas més destacat és el de BBVA, que va incrementar la seva plantilla a Espanya en 1.465 persones, fins a les 27.410, després d’elevar-la en 1.102 empleats el 2022. A més, el grup va anunciar al març que preveu incorporar 1.225 professionals més lligats a la tecnologia a Espanya el 2024 per a les seves seus a Madrid, Bilbao i Barcelona. El banc va explicar que "fa més de tres anys que posa en marxa diferents plans i iniciatives per atraure el millor talent tecnològic: enginyers, matemàtics, experts en intel·ligència artificial, ciberseguretat o gestió de dades".

El segon banc que més va augmentar la seva plantilla a Espanya l’any passat va ser Abanca (en 443 empleats, fins a 6.147), tot i que en aquest cas cal tenir en compte que va tancar la compra del seu competidor Targobank, que tenia 507 treballadors. El tercer va ser el Sabadell (464, fins a 13.455), que com el BBVA s’ha posat a incorporar nous perfils després de realitzar ajustos excepcionals de plantilla en els anys precedents. Cal veure l’efecte que tindria l’opa feta pel banc d’origen basc sobre el català si finalment té èxit: BBVA afirma que no afectarà gaire l’ocupació, però el Sabadell ho posa en dubte. Quant a la resta, també van elevar la seva plantilla al país CaixaBank (349, fins a 40.174), Ibercaja (170, fins a 4.964), Bankinter (62, fins a 5.389) i Kutxabank (41, fins a 5.384). El Santander la va mantenir bàsicament estable (26.834, cinc menys).