El TJUE avala la macrodemanda d’Adicae contra les clàusules terra

La sentència dictamina que "cap disposició de la directiva (sobre clàusules abusives) indica que el control judicial de transparència queda exclòs en el marc d’una acció col·lectiva" quan l’esmentada acció es dirigeixi a professionals del mateix sector econòmic" que utilitzin "les mateixes clàusules contractuals generals o clàusules similars", informa Efe.

El tribunal de Luxemburg respon així a les qüestions plantejades pel Tribunal Suprem, que dubtava de la legalitat d’actuacions col·lectives en procediments judicials per avaluar la transparència de les clàusules terra amb l’objectiu d’apreciar si són abusives.

L’advocada general del TJUE, Laila Medina, ja va donar moltes pistes sobre el resultat final d’aquesta resolució el gener passat a l’avalar que la transparència de les clàusules terra incloses en els contractes de préstec hipotecari podia ser examinada en el marc d’una acció col·lectiva, fins i tot en el cas d’una acció dirigida contra més d’un centenar d’institucions financeres espanyoles.

Des del 2013

El Tribunal Suprem va declarar abusives les esmentades clàusules el 2013, però va limitar a aquest any la retroactivitat màxima de les devolucions als clients. Tres anys després, el 2016, la justícia europea va corregir la doctrina de l’alt tribunal espanyol, va eliminar aquest límit temporal i va obligar la banca a tornar tots els diners cobrats.

Després d’aquesta sentència europea, la baralla judicial va tornar a Espanya, on l’Audiència Provincial de Madrid va dictar el 2018 sentència a favor dels consumidors reconeixent el seu dret a ser compensats pel que es deu des del moment de la firma del contracte.

Aquest pronunciament va ser recorregut de nou per les entitats davant el Tribunal Suprem, el qual va decidir preguntar al TJUE pels dubtes que li plantejava l’adequació d’una demanda col·lectiva en aquest assumpte. Ara, la justícia europea ha donat el vistiplau al fet que l’acció contra les clàusules terra a Espanya s’exerciti a través d’accions col·lectives i concreta que la macrodemanda d’Adicae compleix el primer dels criteris perquè "s’adreça contra professionals del mateix sector econòmic (el de les entitats de crèdit)".

El dictamen justifica en aquest punt que les "dificultats organitzatives" que planteja l’assumpte pel seu "elevat nombre d’entitats i de consumidors" involucrats "no poden menyscabar l’efectivitat dels drets subjectius reconeguts" per la legislació comunitària. I respecte al segon requisit, el TJUE aprecia que "sembla que també es compleix", a falta de les comprovacions que haurà de dur a terme el Tribunal Suprem, ja que les clàusules terra dels contractes que formen part de l’assumpte són "similars".

Notícies relacionades

Els catalans van a l’híper a comprar drogueria més que alimentació

Botín sacseja la banca espanyola amb el fitxatge del conseller delegat d’ING

A això hi afegeix que el fet que les hipoteques es firmessin "en moments diferents o sota diferents règims normatius" no resta similitud a les clàusules recorregudes. D’altra banda, la sentència assenyala que els jutges nacionals poden fer un control de transparència de les clàusules basant-se en un "consumidor mitjà" que estigui "normalment informat" i sigui "raonablement atent i perspicaç", sempre que les hipoteques s’hagin dirigit a "categories específiques de consumidors" i les clàusules s’hagin utilitzat "al llarg d’un extens període de temps".

D’aquesta forma, la justícia europea dona via lliure perquè els tribunals espanyols analitzin la transparència i possible abusivitat de les clàusules terra sense necessitat de realitzar anàlisis individuals sobre cadascun dels afectats. No obstant, la sentència apunta que la percepció del "consumidor mitjà" pot haver evolucionat, per la qual cosa el Suprem hauria de comprovar si la caiguda dels tipus d’interès o la seva pròpia sentència del 2013 van poder provocar "un canvi del nivell d’atenció i d’informació del consumidor mitjà".