Procés penal

El CEO de Glovo declararà davant el jutge al setembre

Óscar Pierre està acusat d’ocupar els seus repartidors com a falsos autònoms

El CEO de Glovo declararà davant el jutge al setembre
1
Es llegeix en minuts
J. G. Albalat
J. G. Albalat

Redactor

Especialista en judicials

Ubicada/t a Barcelona

ver +
Gabriel Ubieto
Gabriel Ubieto

Redactor

Especialista en Mercat laboral, empreses, pensions i les diferents derivades del món del treball

Ubicada/t a Barcelona

ver +

El conseller delegat i fundador de Glovo, Óscar Pierre, compareixerà davant la justícia aquest pròxim 16 de setembre, acusat d’un delicte contra els treballadors. Així ho expliquen a EL PERIÓDICO fonts coneixedores del cas. El jutge d’instrucció respon a la denúncia de la Fiscalia de Barcelona, que considera que l’empresari incorre en una falta penal per haver ocupat i continuar ocupant com a presumptes falsos autònoms milers de repartidors a les principals ciutats de tot Espanya. Les penes contemplades en el Codi Penal oscil·len dels sis mesos als sis anys de presó.

La fiscalia fonamenta les seves acusacions en les desenes de sentències contràries al model laboral de Glovo i les múltiples actuacions que Inspecció de Treball ha realitzat des que aquesta plataforma digital de repartiment va iniciar la seva activitat a Espanya, el 2015.

Des d’aleshores, i segons l’últim balanç inspector, Glovo ha hagut d’abonar en concepte de multes i requeriments un total de 253 milions d’euros. I l’autoritat laboral ha regularitzat 40.889 repartidors per estar exercint com a autònoms per a la plataforma digital, quan haurien d’haver tingut un contracte d’assalariat.

Notícies relacionades

Glovo manté un pols amb el Ministeri de Treball des de fa anys. El Govern central va arribar a aprovar una llei –coneguda com llei a rider– per obligar les empreses de repartiment a contractar laboralment els seus repartidors. Una cosa a què Glovo va fer cas omís per a gran part de la seva flota, que una vegada va entrar en vigor la llei –agost del 2021– van continuar operant com a autònoms.

El desafiament de Glovo a la norma va provocar que altres companyies del sector, com Uber, fessin marxa enrere en aquest procés de laboralització i tornessin a repartir majoritàriament per mitjà de flotes d’autònoms. És per això que, per tal de fer de Glovo un cas exemplaritzant, el Ministeri de Treball ha focalitzat els seus esforços inspectors en la firma de les motxilles grogues.