Meliá, la gran perjudicada, s’acomiada del selectiu

L’hotelera Meliá ha sigut la gran perjudicada amb la sortida a borsa de Puig, al provocar la seva expulsió de l’Ibex 35, el selectiu borsari que reuneix les companyies amb més capitalització, després que la firma de cosmètica i perfums reveli un valor superior als 14.000 milions d’euros. I això que l’hotelera ha viscut un meteòric creixement l’últim any –amb una alça del 25% en el seu valor borsari, fins als 1.600 milions d’euros–, cosa que li ha suposat recuperar els nivells previs a la pandèmia, que va suposar el declivi del sector hoteler pels tancaments derivats de les restriccions de moviments arreu del món. Amb tot, encara es troba lluny de la bonança del 2007, quan va arribar als més de 3.000 milions d’euros de capitalització.

Fundada el 1956 a Palma, Gabriel Escarrer Juliá va adquirir i va dirigir un hotel de 60 habitacions avui convertit en una empresa multinacional que gestiona prop de 400 hotels a més de quaranta països i quatre continents. La companyia, que manté la seva seu en aquest primer hotel, va néixer en el segment vacacional amb el desenvolupament d’establiments de sol i platja a Espanya i, posteriorment, es va expandir al Carib i també al Sud-est asiàtic. Tant és així, que s’ha convertit en referent hoteler en països com Cuba o Indonèsia.

Canvi generacional

Una de les claus d’aquesta expansió va ser la compra als anys 80 de dues de les cadenes hoteleres més grans de l’època, que van representar la incorporació de gairebé 70 hotels en un sol any, cosa que va aportar reconeixement de marca, així com l’expansió a escala internacional. Però poc després, als anys 90, l’empresa va redirigir el focus cap als hotels urbans, segment que encara domina. Meliá manté la seva presència en mercats clau com la Xina, l’Orient Mitjà o els EUA, a més de mantenir el lideratge en mercats tradicionals com Europa, Llatinoamèrica o el Carib.

Va ser la primera hotelera a sortir a borsa, fa gairebé tres dècades, a principis del juliol del 1996. Aquell moment va suposar, a més, l’entrada de la segona generació de la família Escarrer, impulsora d’una transformació cultural per adaptar-se als nous temps, que va tenir el reflex més evident en el canvi de la seva denominació el 2011. Fins aleshores, la cadena es coneixia com a Sol Meliá, però a partir d’aquesta data va passar a ser Meliá Hotels Internacional.

I el 2016 es va completar aquest relleu, amb la renúncia de Gabriel Escarrer Juliá a les seves facultats executives, que va transferir a Gabriel Escarrer Jaume com a vicepresident i conseller delegat del grup, de manera que el fundador va passar a ocupar la presidència no executiva, presidint el consell d’administració. Fins al juny de l’any passat, quan Escarrer Juliá va deixar la presidència de la companyia en mans del seu fill.

Notícies relacionades

Els catalans van a l’híper a comprar drogueria més que alimentació

Botín sacseja la banca espanyola amb el fitxatge del conseller delegat d’ING

En l’actualitat, aquesta multinacional gestiona un total de deu ensenyes en funció dels diferents segments de mercat als quals es dirigeix: Gran Meliá Hotels & Resorts, ME by Meliá, The Meliá Collection, Paradisus by Meliá, Meliá Hotels & Resorts, ZEL, INNSiDE by Meliá, Falcon’s Resorts by Meliá, Sol by Meliá i Affiliated by Meliá.

I ara té el focus en el segment del luxe, per aportar valor als visitants més enllà d’habitació i esmorzar, amb la intenció que una de cada tres obertures previstes en els pròxims tres anys es produeixi en aquest segment.