La necessària independència del governador

Escrivá ha sigut proposat per a aquest càrrec pel Govern al PP després d’haver rebut diversos nos d’altres candidats, especialment dones. D’aquí, el retard en la proposta del substitut de Pablo Hernández de Cos, el mandat del qual va acabar l’11 de juny. Tot apunta que el Partit Popular es negarà a acceptar la proposta.

Ningú posa en dubte la capacitat de l’actual ministre i la seva llarga trajectòria en diferents àmbits abans d’integrar-se al Govern de Pedro Sánchez el gener del 2020 com a ministre d’Inclusió i Seguretat Social. Prèviament, havia sigut president de l’Airef (Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal) i economista en cap del servei d’estudis del BBVA. Es va incorporar a aquesta entitat després d’haver treballat al departament d’estudis monetaris del Banc d’Espanya i haver sigut cap de la divisió de política monetària del Banc Central Europeu (BCE).

Notícies relacionades

Viatge al cor logístic de Mango

Criteria incrementa el seu benefici un 30%, fins als 1.061 milions

El possible nomenament d’Escrivá s’equipara a la decisió del Govern de José Luis Rodríguez Zapatero de nomenar el que va ser secretari d’Estat d’Hisenda i Pressupostos Miguel Ángel Fernández Ordóñez com a governador del Banc d’Espanya el 2006, càrrec que va abandonar el 2012 després d’haver exercit una tasca molt criticada durant la gran crisi financera i econòmica. Aquell nomenament no va ser acceptat pel PP.

El prestigi i respecte aconseguit pel Banc d’Espanya durant el sexenni en què ha sigut liderat per Hernández de Cos no pot llançar-se per la borda. Tant per la imatge interna com per l’externa. El governador del banc central espanyol no només vetlla per l’estabilitat financera del país i genera debat, sinó que participa activament en les decisions del consell de govern del BCE en què exerceix de vicepresident un exministre d’Economia del Govern: Luis de Guindos.