El PP s’oposa a la proposta d’Escrivá per al Banc d’Espanya

Els populars insisteixen a voler "despolititzar" les institucions

El PP s’oposa a la proposta d’Escrivá per al Banc d’Espanya
3
Es llegeix en minuts
Paloma Esteban
Pablo Allendesalazar
Pablo Allendesalazar

Periodista

ver +

La negociació entre el Govern i el PP per designar el futur governador i subgovernador del Banc d’Espanya ha entrat en una fase crítica. Contra pronòstic, l’Executiu ha traslladat el nom de José Luis Escrivá, ministre per a la Transformació Digital, com a possible candidat a governador, segons van publicar ahir Vozpopuli i El País. Es tracta d’una opció que es rumorejava a principis d’any, però que semblava descartada pel que suposa de passar directament del Consell de Ministres a la principal institució econòmica independent del país. El PP ho ha rebutjat de forma taxativa per aquest motiu, mentre que fonts de l’Executiu afirmen que "no hi ha res tancat, tot obert".

El PP va ser contundent. "El nostre compromís amb la regeneració democràtica i el nostre objectiu d’augmentar les garanties d’independència d’institucions, organismes reguladors i autoritats independents suposa que ningú pot passar directament del Govern a un càrrec en aquestes entitats. Avui mateix estem votant una modificació de la llei del ministeri fiscal perquè no pugui ser fiscal general de l’Estat qui no hagi estat els cinc anys anteriors fora de la política. Recolzar Escrivá per a l’esmentat càrrec no seria conseqüent amb el que defensem avui amb el nostre vot a les Corts Generals", van remarcar fonts del partit, que també van acusar el Govern de filtrar el nom d’Escrivá.

Vistiplau del president

Al PP s’assenyala que el Govern ja li va traslladar el nom d’Escrivá fa setmanes i que la direcció del partit el va rebutjar llavors. De fet, fonts populars es van mostrar sorpreses que el nom hagi sorgit ara en públic i sospiten que l’Executiu pot haver-lo filtrat estratègicament per cremar la seva candidatura i proposar-ne després una altra que pugui suscitar més consens. Fonts governamentals, però, afirmen que és un assumpte "molt parlat", que té el vistiplau del president. Donen per fet que l’opció del ministre és l’oferta del Govern llançada al PP i que, si els populars no l’accepten, poden "imposar-la".

Efectivament, l’elecció del governador és potestat del president, mentre que el subgovernador és designat per l’Executiu a proposta del governador. Amb tot, hi ha una tradició no escrita per la qual el Govern elegeix un governador assumible per al principal partit de l’oposició i aquest actua de forma recíproca amb el subgovernador. La renovació del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) després de més de cinc anys de bloqueig ha sigut la clau perquè l’Executiu s’obri a mantenir l’esmentada tradició, si bé el pacte s’ha complicat amb la proposta d’Escrivá. En cas que finalment no s’arribi a una entesa, el Govern nomenarà els dos màxims càrrecs de la institució, com va passar el 2006, durant el Govern de Zapatero.

Malgrat que des de fa setmanes els populars estan parlant que l’acord per al Banc d’Espanya era "més senzill" que el del CGPJ i que gairebé era un "tràmit", en els últims dies reconeixen que les coses s’han complicat. Des de la direcció nacional del PP es recorda que l’esquema del pacte del CGPJ "marca el camí".

Notícies relacionades

Posen així l’accent en l’afany que han posat a "despolititzar" les institucions, evitant tant sí com no que persones que s’asseuen al Consell de Ministres passin directament a ocupar la presidència d’una institució com el Banc d’Espanya. De fet, algunes claus del pacte judicial passen per evitar que pugui repetir-se el cas de Dolores Delgado, que va passar de ministra a fiscal general, o Juan Carlos Campo, que després d’ocupar Justícia va quedar designat magistrat del Tribunal Constitucional.

El ministre d’Economia, Carlos Cuerpo, va evitar comentar la notícia, si bé va sostenir que passar de dirigir un ministeri a governar el Banc d’Espanya no afectaria la independència d’aquesta institució: "La independència del Banc d’Espanya està assegurada per la seva llei d’autonomia del 1994, de manera que total garantia i seguretat". Així mateix, es va mostrar confiat a arribar a un acord amb el PP.

Temes:

Govern