Competència planteja que les elèctriques puguin construir xarxes d’alta tensió

Les distribuïdores elèctriques, com Iberdrola, Naturgy, Endesa i EDP, són les encarregades de portar l’electricitat des de la subestació fins a llars i empreses, a través de línies elèctriques de mitjana o baixa tensió; però entre aquestes subestacions i les centrals elèctriques l’electricitat es trasllada per la xarxa de transport o xarxa d’alta tensió, el titular únic de la qual és Red Eléctrica, en règim de monopoli. Per desplegar unes xarxes en calen les altres, però l’alta tensió depèn directament del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, que decideix quines noves línies es construeixen i ho plasma en un document amb plans per sis anys.

L’Executiu elabora aquesta llista perquè les xarxes elèctriques es financen a través de la factura de la llum que paguen els consumidors i per evitar un malbaratament de diners. L’última planificació elèctrica, per al període 2021-2026, es va aprovar el 2020, tot i que s’ha modificat aquest any per incloure-hi noves actuacions, en vista de la demanda de grans indústries per instal·lar-se a Espanya, en el marc del Pla de Recuperació. Tot i així, moltes empreses es queixen que s’han quedat fora d’aquest document, malgrat que n’hi ha algunes que volen augmentar el consum elèctric perquè pretenen reduir les seves emissions amb el canvi de gas a electricitat, per exemple.

I és en aquests casos –companyies que vulguin descarbonitzar-se i no figuren en la planificació vigent– en què la CNMC planteja que les empreses elèctriques puguin promoure la construcció de la xarxa necessària. Si aquesta proposta tira endavant, caldrà regular molts aspectes que hi estan relacionats, com ara la titularitat d’aquestes xarxes, el seu finançament, el model de cessió i qui és l’encarregat de mantenir aquesta infraestructura, segons expliquen fonts de la CNMC.

Iniciativa privada

El plantejament de l’organisme independent s’alinea amb les paraules que va dir el conseller delegat d’Iberdrola, Mario Ruiz-Tagle, durant el I Fòrum Econòmic i Social del Mediterrani, organitzat per Prensa Ibérica, en el qual va proposar que la iniciativa privada pogués invertir en xarxes d’alta tensió de manera puntual, a través de concessions públiques a 30 anys, i que va ser resposta l’endemà amb una defensa aferrissada del model actual per part de Red Eléctrica.

La institució que dirigeix Cani Fernández és l’encarregada de dissenyar la fórmula de càlcul de la retribució que rep l’operador semipúblic (Red Eléctrica compte amb el 20% de propietat estatal) per les xarxes de transport i ha fet una consulta per al nou període regulatori (2026-2031) que aspira a servir de base per a la proposta de modificació.

El problema de fons deriva de la "necessitat d’incrementar el ritme d’electrificació de la demanda davant l’evolució negativa que ha registrat en els últims anys", segons el text de la consulta. Del començament d’any fins ara, la demanda d’electricitat amb prou feines ha crescut un 0,6% (120.055 gigawatts hora) respecte al mateix període del 2023, quan el consum de llum va caure als nivells de fa dues dècades, segons les dades de Red Eléctrica. A més, a això s’hi afegeix la "necessitat d’augmentar la capacitat d’accés a la xarxa" per connectar noves instal·lacions de generació, d’emmagatzematge i de demanda i complir, així, els objectius de descarbonització.

Notícies relacionades

Els catalans van a l’híper a comprar drogueria més que alimentació

Botín sacseja la banca espanyola amb el fitxatge del conseller delegat d’ING

"Es podria analitzar l’enfocament plantejat per altres països i que certes infraestructures no planificades poguessin ser finançades pels mateixos promotors en els casos de falta de capacitat, sempre que contribuís als objectius de la descarbonització", exposa la consulta, que rebrà al·legacions fins al 15 de setembre.

Com a exemple, el "superregulador" –que està en fase d’escissió, per segregar de la institució actual el regulador energètic– esmenta el cas portuguès, on si no hi ha prou capacitat a la xarxa es permet arribar a acords entre els interessats i l’operador de la xarxa de transport, i l’operador pot assumir els costos financers de la construcció o el reforç de la xarxa necessària per incorporar la producció de l’interessat.