¿Per què Grifols vol sortir de la borsa?

Els petits accionistes de la companyia d’hemoderivats temen que l’oferta de la família fundadora i el fons canadenc Brookfield sigui a un preu massa baix.

¿Per què Grifols vol sortir de la borsa?

AGUSTÍ SALA

3
Es llegeix en minuts
Agustí Sala
Agustí Sala

Redactor en cap d'Economia

Especialista en Economia

Ubicada/t a Barcelona

ver +

La setmana passada començava amb una bomba: els Grifols –amb una companyia d’hemoderivats que ha estat subjecta al flagell dels mercats després d’un informe de Gotham City que al gener revelava suposades irregularitats comptables– negocia amb el fons canadenc Brookfield emetre una oferta conjunta (opa) per excloure el grup de la borsa.

El que va ser un dels pesos pesants del parquet espanyol pot marxar d’un mercat del qual forma part des de fa 18 anys en ple procés per reduir el seu deute. De fet, Oaktree, propietat de Brookfield, ha tret d’un mal pas recentment Scranton, societat en què hi ha els Grifols i protagonista en els atacs de Gotham City, amb un refinançament de deute que corria el risc d’impagar-se. El Govern la considera una empresa estratègica i vigilarà aquest procés.

La clau en aquesta operació serà el preu, tenint en compte que els títols de la firma han arribat a desplomar-se el 40%. Aquest tipus d’operacions se solen fer a preus baixos i avantatjosos per als seus protagonistes i per evitar els vaivens del mercat per l’escrutini dels analistes. Abans de les caigudes del gener, les accions de Grifols tenien un preu d’uns 15 euros. Avui voregen els 10, però només després d’anunciar les negociacions per a l’opa i d’un vaivé que les va precipitar fins al nivell dels 6 euros. Grifols-A valia el 2020 més de 10.000 milions. Avui, amb prou feines supera els 4.000 milions. I una cosa semblant ha passat amb els títols de classe B, que no tenen dret a vot.

"No s’acaba d’entendre que després de fer uns quants passos per millorar la reputació, començant per apartar la família fundadora de la gestió, acabin negociant amb un private equity, que el que busca sempre és un preu tan baix com sigui possible; deixant de banda els petits accionistes que van arribar a veure els seus títols per sobre dels 20 euros", assenyala algun analista. Abans d’anunciar aquesta operació, en l’última junta, en què es va estrenar el nou conseller delegat, Nacho Abia, Grifols va aconseguir l’aval majoritari dels accionistes a la seva estratègia, tot i que amb un quòrum baix. Per dissipar susceptibilitats, el consell ha decidit ara crear un comitè amb consellers independents, sense la família, per analitzar l’opa.

Venedors i compradors

I és que els Grifols, amb una operació d’aquesta naturalesa, passen a ser "venedors i compradors alhora", cosa que no sol ser ben vista pels mercats. Hi ha analistes que consideren que aquesta mesura pot ser una taula de salvació per a l’empresa, ja que veuen difícil que s’enfili gaire més a la borsa a l’haver perdut la confiança dels inversors pels dubtes sobre el seu deute i la seva complexa estructura, en la qual la família fundadora i els directius controlen entorn del 31%, mitjançant societats com Scranton Enterprises BV, Deria SL, Ponder Trade SL i Ralledor Holding Spain S.L. Si prospera l’opa convertirà Brookfiled en primer accionista.

Els accionistes minoritaris temen un preu "depreciat". Si prospera hauran de decidir entre acceptar l’oferta o assumir el risc de conservar uns títols que podrien tornar-se completament il·líquids. Un risc és que "els private equity, com Brookfield, el que volen és comprar barat", avisa Jaume Puig, director de GVC Gaesco Gestión. Després dels atacs del mercat, Grifols "ha fet el correcte" en matèria de governança i no s’entén que ara opti per aquesta pràctica que pot deixar de banda els accionistes que l’han acompanyat molt temps.

Notícies relacionades

Les accions A de Grifols cotitzen a la borsa des del 2006 i a l’Ibex 35 des del 2008. A partir de juny del 2011, a més, les accions sense vot (classe B) també estan en el mercat continu i en el Nasdaq. I el 2016 va posar en marxa un split (desdoblament de títols) que va duplicar el nombre d’accions.

El cas més semblant va ser el d’Amadeus el 2005. Llavors, Iberia, Air France i Lufthansa van acordar una opa d’exclusió amb BC Partners i Cinven. Altres casos semblants van ser els de la italiana Atlantia (avui Mundys) i ACS sobre Abertis –que va treure la concessionària d’autopistes del mercat el 2018–, Telepizza i la família Carrillo, propietària del fabricant de prestatgeries Mecalux.

Temes:

Grifols Espanyol