Hisenda anticipa recursos rècord a les autonomies i dona més marge de dèficit

Un dels punts més destacats de l’ordre del dia era l’aprovació dels objectius d’estabilitat de les autonomies per al període 2025-2027, que inclou la novetat d’estar dissenyats partint de les noves regles fiscals que procedeixen de Brussel·les. Fins ara, el camí fiscal vigent marcava que les comunitats registressin un superàvit del 0,1% tant el 2025 com el 2026.

Camí d’estabilitat

Ara, i segons va explicar Montero, el nou camí d’estabilitat contempla un marge fiscal de dues dècimes al marcar com a objectiu el dèficit del -0,1% el 2025, 2026 i 2027. Les entitats locals, per la seva banda, tindran un objectiu d’equilibri fins al 2027. "Permet més marge tant a les comunitats autònomes com a ajuntaments", va explicar la ministra. Respecte al conjunt del dèficit públic, Hisenda preveu que el 2024 tanqui en el 3%, abaixar-lo al 2,5% el 2025, en comptes del 2,7% anterior; al 2,1% el 2026, en comptes del 2,5%; i a l’1,8% el 2027. Quant al deute, per al període 2025-2027, les autonomies s’hauran de situar en el 20,8% del PIB, el 20% i el 19,4%.

L’avançament a compte comunicat en la reunió es liquida dos anys després i de vegades queda curt i d’altres supera la recaptació prevista i les autonomies han de practicar devolucions. Aquest és un dels punts que es critiquen des dels territoris i els experts perquè aquest sistema dificulta preveure de forma més clara els ingressos que tindran realment les comunitats, ja que el gros dels seus ingressos procedeixen del model de finançament autonòmic, que està caducat des del 2014.

En la reunió d’ahir sobrevolava un tema: el model de finançament singular de Catalunya. "És una proposta que no va en contra d’altres territoris", va declarar al final de la trobada la consellera d’Economia, Natàlia Mas, i va destacar que és una mesura "avalada jurídicament", tot i que necessitaria una reforma de la llei orgànica perquè tirés endavant.

Per a ella, és una proposta que deriva d’una posició bilateral amb l’Estat perquè "el model de règim comú necessita una reforma". Així, la idea és que "altres regions infrafinançades puguin demanar alguna cosa així" i el seu model pugui conviure amb altres, com el del País Basc i el de Navarra o el de les Canàries. No va desmentir la importància del context d’investidura de Salvador Illa, del PSC, a Catalunya. És més, es tracta d’un "element crucial, nuclear", a l’hora de dialogar sobre el finançament singular de la regió, però tot dependrà "de la voluntat política".

Millorar alguns "detalls"

Notícies relacionades

Els catalans van a l’híper a comprar drogueria més que alimentació

Botín sacseja la banca espanyola amb el fitxatge del conseller delegat d’ING

A proposta dels territoris governats pel PP (11 dels 15 que formen part del règim comú), es va afegir a l’ordre del dia el tema del finançament "singular" català i va ser la consellera l’encarregada d’explicar els punts principals de la seva proposta, redactada per l’actual Govern en funcions de la Generalitat de Catalunya. Montero va ser rotunda sobre el document presentat: "No comparteixo un concert econòmic per a Catalunya", va sentenciar durant la roda de premsa posterior a la reunió. En el que sí que està d’acord és en la millora de detalls del seu finançament, com incorporar algunes singularitats al seu model més enllà de les que ja tenen, com les competències penitenciàries. Alguns consellers, inclosos alguns socialistes, van carregar contra la proposta catalana.

Montero va criticar el PP per impedir avançar en el model de finançament, la reforma del qual fa una dècada que està paralitzada.