Cercles concèntrics
Les famílies que manen a l’Ibex
La presència i el pes de les famílies fundadores en les empreses de l’Ibex 35 no depenen tant del percentatge de capital, sinó de la seva influència en l’estratègia
Eloi Planes Presidente Ejecutivo de Fluidra /
L’entrada del grup Puig a l’Ibex 35 substituint la cadena hotelera Meliá el pròxim 22 de juliol convertirà la família catalana en la segona més poderosa en termes econòmics de l’índex borsari. Per davant i a molta distància només estaran les participacions d’Amancio Ortega i la seva filla Sandra Ortega Mera a Inditex. Al costat dels Puig i els Ortega hi ha dues famílies més que continuen controlant la majoria en el selectiu espanyol: Entrecanales a Acciona més Acciona Energia i López-Belmonte a la farmacèutica Rovi, coneguda per fabricar la vacuna del coronavirus de Moderna.
Marc Puig, president executiu de la companyia, durant la seva estrena a la Borsa de Barcelona. /
Des de la presidència de les seves respectives empreses, Marc Puig, Marta Ortega Pérez –filla d’Amancio i la seva segona dona, Flora Pérez–, José Manuel Entrecanales i Juan López-Belmonte Encina, gestionen aquestes companyies amb major o menor capacitat executiva, però amb un denominador comú: marcar l’estratègia, tot i que sigui discretament; donar el vistiplau als membres del consell d’Administració, i poder marcar de prop la cúpula directiva.
Amancio y Marta Ortega. /
"En una empresa mana la família si aquesta és capaç de continuar influint en l’estratègia", explica Jordi Tarragona, conseller de famílies empresarials. L’expert diferencia aquesta autoritat estratègica de dues fórmules més que defineixen la propietat familiar d’una companyia. Una és la fiscal, quan un grup familiar controla fins a un 20% de la companyia o un individu fins al 5%, o la implicació de les funcions executives genera més d’un 50% de la remuneració. Una altra fórmula és l’acadèmica, on la Unió Europea reconeix familiar l’empresa controlada en més d’un 50% per un cognom.
Per a Tarragona el pes de l’estratègia en la presa de decisions es pren en companyies amb participacions familiars molt inferiors, fins i tot mínimes. "El Banc Santander n’és el principal exemple". Els germans Ana i Javier Botín-Sanz de Sautuola controlen un 1,36% de l’entitat. És un cas similar al Banc Sabadell, que presideix Josep Oliu des de 1999 malgrat tenir només un 0,13% del capital. El seu pare, Joan Oliu, va arribar a ser conseller director general i vicepresident segon durant la presidència de Joan Corominas, representant d’una altra de les famílies històriques accionistes del banc. En el cas de Bankinter, una altra branca de la família Botín és el primer accionista i té dos dels fills de Jaime Botín-Sanz de Sautuola en el consell: l’Alfonso (com a vicepresident) i el Marcelino. Presideix Bankinter María Dolores Dancausa, exconsellera delegada.
Ana Botín, presidenta del Banco de Santander. /
Javier Botín, nuevo presidente de la Fundación Botín. /
Una altra empresa de l’Ibex originària de Sabadell, el fabricant de piscines Fluidra, manté l’acord parasocial entre les quatre famílies fundadores, membres del Consell i que van elegir un d’ells com a representant a dalt de tot de la direcció executiva, Eloi Planes, primer com a conseller delegat el 2006 i després president el 2016. Aquestes famílies sumen el 28% del capital de la companyia.
El presidente del Banco y de la Fundación del Sabadell, Josep Oliu junto a los ganadores de los premios y la directora de la Fundación, Sonia Mulero /
També en la construcció, dos casos diferents. Amb una mica més del 14% del capital, ningú discuteix el pes de Florentino Pérez com a faedor estratègic d’una companyia que acaba de donar entrada a CriteriaCaixa com a accionista amb el 9,4%. Mentrestant, José Manuel Loureda, un dels fundadors de Sacyr, manté la seva cadira en el Consell.
- Shopping Black Friday 2022: les millors ofertes d’Amazon
- Al minut Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions
- SHOPPING Helly Hansen té les millors rebaixes d’hivern: ¡a meitat de preu!
- Com més població, més recursos
- L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia