El subministrament de llum de fonts verdes a Catalunya va créixer només el 0,6% el 2023

Queden cinc anys i poc més de cinc mesos perquè soni la botzina que marca el final del temps, i Catalunya és lluny (molt lluny) d’arribar a la meta. L’objectiu és que, el 2030, la meitat de la demanda elèctrica estigui coberta amb energies renovables, i les dades de tancament del 2023 indiquen que la comunitat va acabar l’any sense arribar ni al 14%. Només un 13,6% de la cobertura de la demanda d’electricitat s’ha fet a partir d’energia verda. La dada, per si mateixa dolenta, empitjora al conèixer el que es va incrementar aquesta proporció entre el gener i el desembre de l’any passat: un 0,6%. A aquest ritme, Catalunya arribarà al 2030 amb només un 17% del seu subministrament elèctric generat a partir de fonts verdes.

"Per assolir els objectius marcats pel Proencat 2050 [el document que orienta la transició energètica a la regió] és necessari multiplicar per més de 22 vegades la capacitat de generació actual, i per 5, si volem assolir els objectius per al 2030", va denunciar ahir la delegada a Catalunya de la Unió Espanyola Fotovoltaica (UNEF), Helena Badger, acompanyada de Gorka Martí (també membre de la UNEF); Víctor Cusí, president de l’Associació Eòlica de Catalunya (EolicCat), i Raúl Rodríguez, director general de la Federació de Gremis d’Instal·ladors de Catalunya (FegiCat). Tots quatre van presentar les principals dades de l’últim Observatori de les energies renovables de Catalunya, que resumeixen així: "Al ritme que anem, no arribem".

El pes de l’energia nuclear

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

En concret, aquest informe plasma que la meitat de la demanda elèctrica es continua cobrint principalment amb energia nuclear, fins al punt que els reactors nuclears que es començaran a desconnectar el 2030 han aportat set vegades més que els parcs eòlics, nou vegades més que l’energia hidràulica i 55 vegades més que les instal·lacions solars fotovoltaiques. Destaca, també, el pes que va guanyar, l’any passat, la importació d’energia com a font de provisió (passa de ser el 8% del total al 14%), tot i que aquest planter d’experts troba que això es podria deure a la sequera, que ha fet perdre molt protagonisme a l’energia hidràulica.

El que realment preocupa aquestes associacions és l’encallament administratiu. Aquest observatori detecta, per exemple, que el ritme de tramitació i implantació de parcs eòlics és fins i tot inferior al de l’any passat, amb 176 projectes presentats i pendents de tramitació equivalents a 6,75 gigawatts de potència, dels quals només s’estan gestionant efectivament 0,8 GW. O que la mitjana de temps d’espera des que es presenta un projecte fins que s’autoritza sigui de 1.500 dies, uns quatre anys. En concret, hi ha 15 instal·lacions que sumen una potència de 0,5 GW que han sol·licitat l’Autorització Administrativa Prèvia i de Construcció i que estan pendents d’informació pública. Només que aquests arribessin a bon port s’estaria sumant gairebé un 13% d’electricitat generada a partir de fonts renovables als objectius del Proencat. En el cas dels parcs solars fotovoltaics, hi ha 34 projectes pendents d’autorització i el temps d’espera mitjà ronda els 700 dies.