Enyorança de l’oasi català

No s’ha de ser gaire eixerit per adonar-se que per a molts empresaris el Govern ideal a Catalunya seria la suma del PSC i de Junts. Uns ho confessen i d’altres segurament ho pensen. Seria la combinació perfecta, entenen, com recuperar els vells temps de la sociovergència en ple imperi de Jordi Pujol al capdavant de la Generalitat i, després, del seu hereu polític, Artur Mas, que va acabar triturat pel procés. Però això suposa esperar que l’amalgama en la qual està sumida l’antiga Convergència pot tornar a la cleda ¿És possible amb Carles Puigdemont com a líder? Molts ho dubten, a menys que l’expresident es faci a un costat.

La prioritat, en tot cas, és que hi hagi un Executiu al comandament a la Generalitat i evitar noves eleccions. I això, per ara, passa per la unió dels socialistes i una ERC dividida que requeriria el suport dels Comuns. Això inquieta alguns patrons, que propugnen menys impostos i un enfocament més liberal o, per ser clar, més business friendly (en el bon sentit de l’expressió, s’entén, no em malinterpretin).

Notícies relacionades

Enigmes i incògnites fins a finals d’any

El ‘dieselgate’ fa seure per fi al banc dels acusats l’excap de Volkswagen

Molts representants de les elits veurien amb bons ulls la suma de PSC amb un Junts més convergent, que atorgaria una majoria àmplia i que rememoraria els vells temps de l’oasi català (balneari, per a alguns) en què el poder estava repartit entre les dues forces majoritàries. I que va començar a trontollar, si bé lleugerament, quan Pasqual Maragall va dirigir-se a Artur Mas: "Vostès tenen un problema, i es diu 3%".

Després de més d’una dècada de vel·leïtats independentistes que potser no han enfonsat Catalunya però sí que l’han llastat, molts creuen que ha arribat el moment de posar fil a l’agulla: cal aparcar el procés, si és que és possible, i aprofitar per arreglar mals crònics, com el desfasament entre el que s’ha previst i s’ha executat en les inversions públiques, els retards en la transició energètica i el mal finançament autonòmic. Si s’aconsegueix, segur que molts aplaudirien, tot i que fos sense l’oasi enyorat, però amb un Govern decidit a resoldre problemes.