Col·lapse global
Una fallada informàtica provoca el caos en aeroports, bancs i empreses
L’origen de la caiguda de Microsoft va ser l’actualització d’un antivirus de CrowdStrike, una empresa de ciberseguretat
L’apagada mundial també va afectar els hospitals d’almenys set autonomies
D’Europa a Austràlia passant per Àsia i els Estats Units, la temuda "pantalla blava de la mort" va ser global. Una fallada informàtica de Microsoft va causar ahir greus afectacions en aeroports, línies aèries, bancs, institucions governamentals, centres sanitaris, serveis d’emergència, mitjans de comunicació i empreses d’arreu del món. La causa de l’apagada va ser una fallada en els sistemes operatius de Microsoft, concretament en l’actualització d’un antivirus de l’empresa de ciberseguretat CrowdStrike. S’ha descartat per complet el ciberatac.
Aquesta firma va posar immediatament en marxa "mesures de mitigació i recuperació en els sistemes i clients afectats", per aconseguir una nova actualització que substituís la que va donar problemes, tot i que el seu conseller delegat, George Kurtz, va confirmar que "es trigaran dies" a recompondre la situació.
Els experts informàtics van descartar que es tractés d’un ciberatac i van apuntar que l’última actualització de controladors de Falcon contenia errors, cosa que va fer col·lapsar immediatament Azure, la plataforma de computació al núvol creada per Microsoft per construir, provar, desplegar i administrar aplicacions i serveis. Aquest canvi de configuració als servidors d’Azure va provocar una interrupció de l’emmagatzematge i processament de dades que va afectar els serveis de Microsoft 365. Mitjançant una pantalla blava, ordinadors d’arreu del món mostraven que els sistemes havien deixat de funcionar i que calia reiniciar els servidors.
A partir d’aquí es van desencadenar tots els problemes, amb especial incidència en els sectors aeri, financer i sanitari. Les imatges d’aeroports amb centenars d’usuaris fent llargues cues davant els taulells es van repetir en plena temporada vacacional. Escenes d’emissió de bitllets bolígraf en mà van sorprendre usuaris i el mateix personal aeroportuari. Més de 1.700 vols internacionals van ser cancel·lats. A Espanya, Aena va reportar més de 400 vols cancel·lats fins a les set de la tarda i retards en molts dels 5.200 vols operats, va informar Sara Ledo.
Els problemes en els sistemes informàtics van deixar a terra algunes de les principals aerolínies mundials, i els retards, les cancel·lacions i la necessitat de recórrer a sistemes manuals per mirar de fer la feina es van succeir en els aeroports de mig món. Als Estats Units, tots els vols de companyies com a Delta, United i American Airlines es van quedar a terra.
Operacions suspeses
Entre les aerolínies, Ryanair va confirmar interrupcions a tota la xarxa, igual que Air France. KLM, per la seva part, va anunciar que havia de suspendre moltes operacions. TAP va alertar els seus clients sobre les possibles conseqüències d’aquesta situació i Eurowings també va reportar retards i cancel·lacions.
La fallada va complicar les primeres hores del matí en hospitals públics d’almenys set comunitats (Catalunya, Aragó, Galícia, Castella-la Manxa, la Rioja, el País Basc i Castella i Lleó) i alguns de privats. Els centres sanitaris van patir retards en les actuacions programades, però es va mantenir l’assistència. A Catalunya, els centres sanitaris afectats van ser l’Institut Guttmann, l’Hospital de Terrassa, l’Hospital Sant Joan de Déu, l’Hospital General de Granollers, el Banc de Sang i Teixits, el Parc Sanitari Sant Joan de Déu i el Sistema d’Emergències Mèdiques, va informar Beatriz Pérez.
Aquests últims centres es van començar a recuperar al migdia, igual que els acceleradors d’oncologia de radioteràpia de l’Institut Català d’Oncologia (ICO) i de l’Hospital de Terrassa, segons Salut. També hi va haver complicacions parcials als centres d’atenció primària (CAP) que no són de l’Institut Català de la Salut (ICS).
Unes 5.000 estacions de servei de tot Espanya es van veure afectades per la fallada, que va impedir el pagament a través de targetes de crèdit i de l’app Waylet, fet que podria haver afectat un total de 12.000 persones. No obstant, Repsol va assegurar que la seguretat dels complexos industrials no es va veure alterada. Tampoc Renfe ni les grans companyies d’infraestructures van registrar incidències significatives.
Notícies relacionadesEls grans bancs espanyols tampoc van patir gaire l’impacte, ni els pagaments amb targetes a Espanya, segons va informar Redsys, la plataforma que serveix d’intermediari en una gran part dels pagaments, inclosos online. Això no va evitar, però, que alguns usuaris tinguessin problemes puntuals amb Bizum o amb operacions amb Visa.
A escala global, els problemes van afectar alguns dels principals mitjans de comunicació internacionals (la televisió britànica Sky News va estar unes hores sense emissió), la Borsa de Valors de Londres, diferents companyies ferroviàries i el sistema informàtic de París 2024, en vigílies del començament dels Jocs Olímpics.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Dos clubs de BCN repeteixen al top 10 mundial del 2024
- El jesuïta Peris, davant el jutge per la denúncia d’un abús no prescrit
- Tres hores que van canviar el Barça
- Dos milions de catalans es beneficiaran de la llei de salut bucodental
- El Govern agilitzarà els 10 tràmits ‘online’ més utilitzats per a la sol·licitud d’ajudes
- Al minut Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions
- Shopping Black Friday 2022: les millors ofertes d’Amazon
- SHOPPING Helly Hansen té les millors rebaixes d’hivern: ¡a meitat de preu!
- Com més població, més recursos
- L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia