"Hem tornat al segle XX"

"Estem de camí a la nostra lluna de mel a Eivissa, però després de més de dues hores de cua al taulell i córrer fins a la porta d’embarcament, ens diuen que el nostre vol està cancel·lat. Estem molt frustrats, hem perdut la nostra lluna de mel", lamentava ahir l’Angelica Ordella entre els taulells de la terminal T1 de l’Aeroport de Barcelona. Com ella i la seva parella, també desenes de viatgers afectats pel caos informàtic esbufegaven impacients entre les terminals de tot el món. "Hem tornat, sense voler-ho, al segle XX", feien broma la Lourdes i l’Ellen, encreuant els dits per poder embarcar a Miami i iniciar el seu creuer pel Carib.

"Tinc un problema realment molt seriós, no sé com tornar a casa meva", es queixava en Peter, de Johannesburg, que havia de volar fins a Amsterdam i allà l’esperava el seu vol de tornada a la capital de Sud-àfrica. "La meva dona és a la porta d’embarcament esperant el vol que ens han cancel·lat, cinc hores amunt i avall, però ningú ens diu què hem de fer", protestava davant el taulell de Vueling, que estava tancat.

També es lamentaven l’Olga Carranco i el seu marit, que feia cinc hores que eren a l’aeroport i al final es van quedar sense el vol Praga on començaven les vacances. "Després d’hores de cua, ens anaven posposant el vol fins que l’han cancel·lat", responien resignats de tornada a casa.

Un altre que es va quedar sense poder tornar a Praga era en Marek Lubas, que havia vingut a Barcelona per feina. "Espero sobreviure aquí", feia broma. La Valentina Luqui també esperava resignada al taulell de Vueling. Ella va perdre el seu vol a París a les set del matí. "Però amb tot aquest problema no hi ha manera de sortir, no em poden ressituar", explicava asseguda a terra la terminal.

Les cancel·lacions van ser ahir el pitjor malson de molts. En Raúl i en Juan, dos treballadors de Factor Energia que van venir a Barcelona a una festa pagada per l’empresa, s’ho miraven amb els dits creuats. "Quan hem vist el merder hem vingut tres hores abans", explicava en Raúl. El gran problema era que amb el sistema informàtic bloquejat, calia fer la facturació manualment, amb llarguíssimes cues als taulells de fins a tres hores.

"Això és un document històric", feien broma dues americanes rumb a Sevilla, amb el bitllet escrit a mà per les empleades de la companyia. En Monu Vesán, belga, no s’ho prenia amb tant humor. "Collons, ¿m’estàs dient que no funciona i he de fer tota aquesta cua? ¿I si no arribo al vol?", esbufegava des del taulell de facturació online que amb prou feines servia de prestatgeria per a l’equipatge.

També es desesperava la Nzinga, que havia de volar a Nova Jersey (EUA) fent una escala a Lisboa. "No tinc QR, no tinc res... ¿què faré?", preguntava desesperada. "M’ha passat en el pitjor moment, fa cinc dies que estic de festa a Barcelona i la meva ressaca és infernal. Només vull anar a casa a dormir", afegia. Al final, la jove va aconseguir una targeta d’embarcament.

Cues interminables

L’Oubeida, que tornava cap a Brussel·les després d’uns dies de vacances amb els seus fills a Santa Susanna (Maresme), demanava clemència. "Sisplau que no passi res". "Estem flipant", responia en Giacomo, de 18 anys, que havia de tornar a Milà. "Nosaltres hem arribat amb molta antelació per no perdre l’avió, però som a una cua interminable", explicava en Carlos, que anava a París per disfrutar dels Jocs Olímpics.

En Toni Planella, entrenador de la selecció sub 16 de golf, reposava entre les maletes i els pals dels seus esportistes. "Ens hem aixecat a les tres del matí, venim de Londres de jugar el campionat d’Europa", deia esgotat. Al veure el panorama, tirava de paciència. "Ja anirem a un hotel o m’adormo aquí mateix", explicava juntament amb els seus jugadors, un d’ells guanyador del campionat.

"Si el retard supera les dues hores, ja ens frustraríem més", explicava en Jesús García, que es dirigia a Istanbul i el seu avió havia de sortir una hora i mitja més tard del previst. Ell i la seva família esperen per passar la zona de seguretat. "Suposo que si has de fer un vol amb escala, et poses més nerviós, però ens en anem de vacances i, malgrat l’enuig, estem tranquils", afegia.

"Nosaltres ja tenim la facturació, però hem de fer la cua igual per facturar. Els que no tenien targeta d’embarcament i tenien pressa, l’hi han anat fent a mà. Jo encara tinc quatre hores al davant i estic tranquil·la", apuntava la Paula Voss, que anava a Eivissa.

Més enllà de l’enuig, la reflexió comuna de la gent era que per un dia, l’aeroport havia entrat al túnel de la història. "Hem tornat al segle XX", feia broma en Len, estudiant alemany, després de passar cinc dies a Lloret de Mar amb els seus amics. Per tota la terminal es veien treballadors de les companyies aèries omplint a mà els bitllets i les targetes d’embarcament. "Està tot automatitzat, i el dia que el sistema cau, passa això", es queixava la María, que es disposava a agafar l’avió amb la seva mare a Brussel·les.

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

Hi va haver qui va arribar amb dies d’antelació. Com en Jesús i la Pilar, de 64 i 61 anys, que temien que la incidència informàtica els arrabassés el vol a Venècia i el creuer que anaven a fer per les illes gregues. "Pensàvem que era una vaga. Ens preocupa perquè el bitllet el reservem amb la naviliera", deia ella. "Com duri molt això, no arribem", avisava ell.

A primera hora de la tarda, els sistemes informàtics d’Aena i de les aerolínies es van anar recuperant i van començar a funcionar amb normalitat. En Jesús i la Pilar marxaven cap a casa amb un cert optimisme. "La tecnologia ens ha canviat la vida, per bé i per mal. Mira, si no hi hagués tecnologia, tampoc hauríem agafat el creuer, Jesús, que ho hem fet per internet per primera vegada", el convencia la seva dona..