Seat canvia d’estratègia i aparca el seu projecte de micromobilitat

L’encàrrec que al seu dia va rebre Luca de Meo de part del grup Volkswagen per liderar el projecte de micromobilitat dins del consorci automobilístic es quedarà, almenys per ara, en un calaix del despatx de Wayne Griffiths (actual president de Seat). La companyia espanyola aparcarà el projecte de SeatMÓ, fins a nou avís.

Fa uns mesos Seat ja va cancel·lar la seva proposta de mobilitat compartida a Barcelona amb el motosharing de SeatMÓ. La mesura va afectar directament la producció de l’empresa Silence (propietat d’Acciona), ja que els proporcionava els models S01 per a la seva flota compartida de 632 motocicletes.

Tanmateix, la companyia continuarà deixant garantia als compradors dels models de moto elèctrica que s’hagin venut fins ara. De fet, avui, SeatMÓ continua oferint els models i el seu servei dins de la web de Seat amb tres motocicletes (MÓ 125 Performance, MÓ 125 i MÓ 50). Seat continua venent les motos de Silence fins que s’acabi el seu estoc.

En aquest mateix moviment, SeatMÓ queda integrada a la matriu de Seat, SA i desapareix com a empresa independent dins de la marca. Amb això el projecte de micromobilitat perd el fil que havia iniciat primer amb els patinets, després les motos i amb el nanocar que havien estat desenvolupant i començat a ser industrialitzat amb Silence en la planta de la companyia d’Acciona a la Zona Franca. De fet, ja hi havia unitats de la versió Seat del Silence S04 (presentat fa unes setmanes) i el mateix Griffiths en parlava en multitud d’ocasions des de la seva arribada a la presidència de Seat com a element interessant de l’encàrrec de micromobilitat del grup.

La decisió, que cap de les parts anuncia com a defintiva, obeeix a diversos factors. El primer és el canvi de rumb i de la velocitat de la implantació del vehicle elèctric (tant motos com cotxes), seguit per la fluctuació de preus dels components, el nivell de negoci derivat de l’experiència de motosharing a Barcelona ("elevats costos operatius i falta de rendibilitat") i per la idea de futur a la mateixa marca.

La micromobilitat ha deixat de ser una prioritat, fet recolzat en el fet que al principi la data de caducitat de producció dels cotxes de Seat (Eivissa, Arona i Lleó, bàsicament), que estava prevista per al 2028, s’ha allargat almenys fins al 2032. L’arribada d’Oliver Blume al capdavant del grup Volkswagen hauria contribuït a aquesta interpretació més realista, tant de Seat com de l’evolució de l’electrificació total.

L’Smart City Expo World Congress del 2019 va servir per presentar la primera moto de l’era Seat, l’e-Scooter Concept, tot i que el més espectacular va ser la posada en escena del projecte Seat Minimó, un nanocar amb el qual Seat somiava fer el salt a la micromobilitat de quatre rodes. Ho va fer un somrient Luca de Meo que va aprofitar per presentar la seva nova divisió de mobilitat urbana, Seat Urban Mobility, que acabria sent SeatMÓ. El projecte Minimó evolucionaria, i trobaria en Silence un soci d’industrialització perfecte.

‘Motosharing’

L’agost del 2020 es va posar en marxa el servei de motosharing de Seat a Barcelona com a complement de SeatMÓ, que havia nascut un any abans com una empresa centrada en la creació de serveis i productes de micromobilitat, amb la moto elèctrica eScooter 125, desenvolupada al costat de Silence, i l’eKickscooter 65. La idea del sharing entrava en la filosofia de la marca: "La nostra meta és convertir-nos en l’aliat que les ciutats necessiten per ser més eficients, sostenibles i segures", apuntava el màxim responsable de SeatMÓ, Lucas Casasnovas. Un dels problemes és que aquestes ciutats sembla que no contemplen la mobilitat de la mateixa manera.

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

Amb la posada en pausa de SeatMÓ s’interromp, òbviament, l’il·lusionant projecte de Seat de disposar d’un vehicle petit de micromobilitat amb un preu que estaria entorn dels 15.000 euros. Ja s’havien fet proves de validació i els mateixos enginyers de Seat havien estat col·laborant amb els de Silence per optimitzar el procés d’industrualización del vehicle. Amb tot, en les rondes de consulta fetes per la marca amb els diferents mercats, la previsió de comandes no acabava de ser satisfactòria, cosa que va obligar a replantejar el nombre d’unitats programades. No només amb el microcotxe, que en el seu prototip es va dir 4Wheeler (i que va arribar a estar anunciat en la pàgina web de Seat), també amb les motos.

La posada en marxa de la producció per a Seat estava a punt i en les últimes reunions entre les parts ja hi havia l’acord definitiu que només s’havia de firmar. No van acabar de posar-se d’acord malgrat la gran feina feta, i van decidir donar-se un temps. Un temps que sembla definitiu.