Que no ens robin el viatge

Viatjar és una activitat inherentment insostenible. No aconseguirem mai eliminar-ne l’empremta ecològica, desplaçar-nos sense emissions gasos amb efecte hivernacle, allotjar-nos en un entorn que no impacti el territori ni tampoc consumir ciutats sense que aquestes se’n ressenteixin. Com abans ho acceptem, abans podrem deixar de pensar en impossibles fórmules alquímiques que ens permetin visitar Amèrica o Àsia i alhora sentir-nos lliures de culpa. L’afany de buscar la pedra filosofal del "turisme sostenible" és justament el que ens allunya de comprendre el seu impacte i ser capaços de reduir-lo. Hi ha accions personals que poden disminuir la nostra empremta com a turistes, és veritat, però cap és tan transformadora com canviar la mirada respecte al que entenem per turisme, preguntant-nos amb honestedat pels motius del nostre viatge. És possible que la resposta tingui més a veure amb les nostres vides precàries, accelerades i inestables que amb una destinació que potser hem triat únicament per un post d’Instagram o la publicitat d’una aerolínia.

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

El viatge no ha de consistir a traslladar-se fins a milers de quilòmetres amb avió, encara que els aeroports s’hagin convertit en la imatge vacacional per excel·lència. Podem viatjar a un altre barri de la ciutat, al poble de la nostra infància –qui n’hagi tingut–, a destinacions pròximes i que justament per això de vegades semblen invisibles. El viatge pot ser pausa i silenci. I també, per descomptat, el descobriment de països llunyans que ens atreguin com un imant.

El turisme és el viatge elevat a la categoria de bé de consum, sostingut per unes polítiques estructurals que no venen cultura ni tampoc paisatge, sinó evasió i souvenirs clònics, emmarcat en el trompe-l’oeil d’una experiència transformadora. El turisme massiu, que devora les urbs i les seves llistes de carrers, les desposseix de vida i les converteix en un decorat de cartó pedra, és un dels grans vectors d’acceleració de la crisi ecològica global. S’inscriu en el context d’un capitalisme salvatge per al qual tot el planeta –els humans inclosos– està en venda. Per això, hem de combatre no només la massificació turística, sinó també el seu origen. Anar a l’arrel, en comptes de culpar a qui ben legítimament anhela disfrutar en viu d’una postal que li han venut per terra, mar i aire.