¿Taxes per a les destinacions vulnerables?

"És un mecanisme que apliquen un nombre creixent de ciutats i que no està mal vist pels ciutadans, que el solen acceptar de bon grat, però que tampoc està ajudant a moderar l’arribada de visitants", prossegueix Aznar, autor de diversos estudis sobre aquest tema. A Venècia, per exemple, els turistes que visiten la ciutat en un dia i que no hi pernocten han de pagar una taxa de cinc euros per persona des de la Setmana Santa d’aques any. Només en el primers vuit dies de la mesura es van recaptar 723.000 euros, la xifra que s’havia previst ingressar en tres mesos.

La taxa turístca, això sí, "genera ingressos rellevants per als que l’administren i són reinvertits en neteja, en infraestructures i per compensar altres efectes negatius del turisme sobre el resident, però no està funcionant en la millora de la sostenibilitat", observa el professor de l’escola de negocis, que ha estudiat diversos casos de ciutats que apliquen aquest impost.

Aforaments restringits

"Sí que són efectives, en canvi, mesures com la limitació d’aforament en llocs on és possible acotar o establir límits físics", prossegueix Aznar. És el cas del Machu Picchu, al Perú, i de l’Alhambra, a Granada, que restringeixen l’entrada diària de visitants per mantenir-ne la conservació. "Poden reduir la demanda els destins turístics que tenen substitut... Per exemple, si Menorca imposés una taxa, és possible que la gent se n’anés a Formentera. Però hi ha llocs, com Barcelona, que no tenen equivalent o alternativa i els viatgers hi continuen anant", constata l’expert.

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

A Catalunya, la fórmula per la qual han optat alguns espais naturals, com el Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, és la prohibició d’accedir-hi en vehicle particular, ja que que només és transitable a peu o mitjançant els vehicles autoritzats que transporten viatgers des d’Espot (Pallars Sobirà) i des de Boí (Alta Ribagorça). Amb tot, aquest espai pirinenc d’alt valor ambiental va rebre el 2023 la visita de 628.000 persones, gairebé el quàdruple de l’any 2000.

Una altra tipologia cada vegada més habitual és la restricció de zones d’aparcament com que s’aplica durant els mesos d’estiu a la Pica d’Estats, que obliga els visitants a fer una reserva i pagar cinc euros al dia pel seu ús. Aquestes mesures permeten, entre altres coses, portar també cert control del nombre de turistes i evitar, així, la sobresaturació d’aquests paratges molt vulnerables davant la pressió humana.