La burocràcia deixa en l’aire 24.000 milions d’inversions en renovables

En qualsevol cas, les administracions –el Ministeri de Transició Ecològica i les autonomies– han trepitjat l’accelerador per reduir al màxim aquest volum que, en cas que se superés el límit, faria perdre als promotors l’aval del 30% que van haver de dipositar obligatòriament i que, en el cas de l’eòlica, serien uns 2.700 milions, i en el de la solar, uns 4.500 milions.

Pla de descarbonització

Les inversions que són a prop del límit en eòlica, que ja va molt retardada quant als objectius de descarbonització previstos en el Pla Nacional Integrat d’Energia i Clima (PNIEC) i que encara són més ambiciosos en la nova actualització, arriben a uns 9.000 milions d’euros; i les de solar fotovoltaica, que porta un millor ritme, arriben als 15.000 milions.

Els tràmits van començar a accelerar-se a partir de l’últim trimestre del 2021 amb 1.000 MW. Abans, amb prou feines s’arribava a uns 300 al trimestre. En l’última part del 2022 es va arribar a 4.000 i fins i tot a 7.000 en el primer trimestre del 2023, explica el director general de l’Associació Empresarial Eòlica (AEE), Juan Virgilio Márquez.

Des del sector fotovoltaic confien que pocs projectes es quedin pel camí, segons el director general de la Unió Espanyola Fotovoltaica (UNEF), José Donoso, que afegeix que, en el seu cas, les xifres de projectes pendents de llicència procedeixen de la publicació de les autoritzacions al Butlletí Oficial de l’Estat (BOE), que acumula dues setmanes de retard.

De tots els projectes que poden veure’s afectats pel límit, en el cas de l’eòlica la meitat correspon al Ministeri i l’altra meitat, a les autonomies. A Catalunya, on després de l’aturada d’una dècada en la implantació de renovables el Govern ha mirat d’accelerar el procés, tot just queden 56 MW afectats del total de 265 subjectes a l’autorització del 2018, explica l’AEE. Catalunya va ser la comunitat que més potència va instal·lar l’any passat, amb 1.404 MW.

Prioritzar la indústria

Segons el parer del director general de l’AEE, tenint en compte que caldria desplegar 20 GW en cinc anys, a raó d’uns 4 GW per exercici quan l’any recent en què més es van implantar va ser el 2019 amb uns 2,2 GW, seria millor "prioritzar les necessitats industrials i sincronitzar el creixement de les diferents tecnologies" de renovables. El nou PNIEC a més eleva a 62 GW l’objectiu per al 2030, dels quals 59 serien terrestres i 3 GW eòlica marina; i en la fotovoltaica, de 39 GW a 76 GW. En l’actualitat, la potència solar fotovoltaica instal·lada supera els 27 GW i l’eòlica els 31 GW, segons indiquen les dades de Red Eléctrica.

Notícies relacionades

Els catalans van a l’híper a comprar drogueria més que alimentació

Botín sacseja la banca espanyola amb el fitxatge del conseller delegat d’ING

Per canviar l’enfocament són necessàries polítiques estables, que donin tranquil·litat als inversors. Una via de possible auge és l’eòlica marina, "una oportunitat d’or per al mitjà termini" i per substiuir els combustibles fòssils i que a més a més permet més energia i durant més hores que la terrestre. Està previst que per al 2030 hi hagi entre 1 i 3 GW, mentre que perquè la implantació d’una indústria que la produeixi sigui rendible fa falta una demanda de 9 GW. Una altra, la fotovoltaica flotant, que suposa la instal·lació de plaques solars en embassaments de domini públic. El Govern acaba de donar llum verda a aquesta modalitat amb concessions a 25 anys que permetrien augmentar la producció de les instal·lacions hidràuliques.

El Ministeri per a la Transició Ecològica va fixar el juny del 2020 una sèrie de terminis temporals per complir cada un dels tràmits necessaris per posar en marxa un parc renovable. Si no es compleixen aquests terminis, la llicència caduca de manera automàtica.