Espanya, quart país amb l’edat d’emancipació més elevada de la UE

Els joves triguen cada vegada més a marxar de casa dels seus pares, i aquesta és una afirmació que no només se sosté per sensacions, sinó que està avalada per les dades. La cátedra de empresa Habitatge i Futur de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i l’Associació de Promotors de Catalunya (APCE) acaba de publicar la tercera edició del seu informe sobre emancipació juvenil, en el qual constaten que l’edat mitjana pet deixar la casa familiar a Espanya ha crescut dels 28 als 30 anys, mentre que la mitjana europea es troba en els 26 anys. Així mateix, la taxa emancipació espanyola és del 70%, mentre que a la resta de països de la UE se situa 10 punts per sobre.

Aquesta diferència evident s’explica per un conjunt de raons socioeconòmiques, segons l’anàlisi dels autors de l’estudi, el professor Josep Maria Raya, director de la càtedra i catedràtic d’Economia Aplicada al TecnoCampus-UPF, i Júlia Cañete, estudiant del Doble Grau d’Administració d’Empreses i Màrqueting i Comunitats Digitals al TecnoCampus de la Universitat Pompeu Fabra. En especial, l’increment del preu de l’habitatge, les restriccions al crèdit juntament amb uns sous estancats, la precarietat laboral, la taxa de temporalitat, la nova regulació del mercat de lloguer i la dificultat d’accés a l’habitatge protegit.

El director de la càtedra i coautor de l’estudi, el professor Josep Maria Raya, destaca que el problema de l’emancipació dels joves és multifactorial, ja que hi conflueixen factors diversos: «Fan falta polítiques en el mercat de l’habitatge, per millorar i adaptar l’oferta, però també en el mercat laboral, formatives, fiscals...». Per la seva banda, el president d’APCE Catalunya, Xavier Vilajoana, remarca la necessitat que «les administracions desenvolupin polítiques d’habitatge consensuades i efectives, pensant en les pròximes generacions i no en les pròximes eleccions». Al seu torn, aposta per la col·laboració publicoprivada i reclama un Pacte Nacional per facilitar l’accés a l’habitatge, especialment als joves i a les famílies vulnerables».

En aquest sentit, l’estudi identifica l’accés a l’habitatge com un dels principals reptes actuals per als joves, tant al mercat de lloguer com en el de compra. La dificultat creixent d’adquirir una propietat ha fet que els joves es decantin cada vegada més pel lloguer, si bé els preus d’aquesta modalitat han augmentat gairebé un 53% acumulat des del 2015, alhora que la renda per càpita a Catalunya ha disminuït més de 10 punts percentuals. «Així, aquesta combinació de l’increment de preus dels lloguers, la inflació acumulada i la disminució de la renda per càpita planteja greus problemes per a l’emancipació dels joves, que ha tingut una evolució clarament negativa durant l’última dècada», assegura l’estudi

Preu de l’habitatge

Entre els principals factors econòmics i socials que influeixen en l’emancipació juvenil es troba l’evolució decreixent dels salaris (amb algunes excepcions en períodes concrets) combinada amb l’increment de preus, que ha restat poder adquisitiu. L’increment del preu de l’habitatge també incideix en el retard de l’emancipació. Des del 2014, el cost de comprar un pis registra creixements acumulats entorn del 60%, mentre que el lloguer mensual a Espanya ha patit un augment d’un 20% entre el 2015 i el 2021 (de 462 a 544,4 euros), xifra molt similar a la que registra Catalunya, on el preu del lloguer ha augmentat més d’un 22% (de 500 a 613,57 euros). Unes xifres que són molt més altes a les grans ciutats.

Falta de VPO

Notícies relacionades

Els catalans van a l’híper a comprar drogueria més que alimentació

Botín sacseja la banca espanyola amb el fitxatge del conseller delegat d’ING

A tot això, s’hi uneix l’evident escassetat d’oferta de d’habitatge protegit. L’informe reflecteix que el pic més alt de qualificacions de VPO es va registrar l’any 1997, amb 85.028 habitatges a nivell estatal, seguit dels anys 1996 i 2007. Després de la crisi financera, la tendència es va revertir de manera dràstica, i va arribar al mínim el 2017 amb 4.938 qualificacions. El fet que es venguessin la majoria de les promocions de habitatges protegits en anys clau, juntament amb la baixa construcció d’habitatge públic actual, ha portat que el percentatge del parc d’habitatge a Espanya destinat a habitatge per lloguer social sigui tan sols del 2,5%, mentre que la mitjana europea es troba entorn del 10%.

Un altre aspecte que han valorat els autors de l’estudi fa referència a una qüestió menys econòmica i sí més cultural, que demostra l’evolució de la societat. Es tracta de l’estat civil dels joves, ressaltant una clara tendència a la baixa del matrimoni, amb una disminució significativa en tots els grups d’edat. Aquest canvi de comportament pot tenir implicacions significatives a l’hora d’accedir al primer habitatge, ja que contraure matrimoni estava considerat històricament com el pas definitiu cap a una llar pròpia. Per contra, cada vegada més persones estan obtenint educació superior a Espanya, tant entre la població adulta total com entre els joves de 25 a 34 anys. Així, el percentatge de graduats en la població adulta ha passat del 31,9% el 2011 al 41,1% el 2022, mentre que el grup de joves de 25 a 34 anys ha tingut un augment encara més notable, passant del 40,45% fins al 50,55%.