Iberdrola eleva el benefici un 64% i accelera cap a un altre any de rècord

Iberdrola accelera cap a un altre any de rècord. La principal elèctrica espanyola torna a millorar les seves previsions per al conjunt de l’any –ja ho va fer també fa només tres mesos– i ara aspira a un benefici net recurrent al voltant dels 5.300 milions d’euros, a l’esperar un increment de doble dígit (almenys el 10%) per a l’exercici, i als quals s’afegirien les plusvàlues extraordinàries per vendes d’actius que previsiblement superaran uns 1.000 milions addicionals.

Una nova revisió a l’alça del full de ruta de la companyia per a aquest any que es produeix després de disparar un 64% els guanys fins al juny gràcies a la injecció extraordinària de la venda de la meitat del seu negoci a Mèxic i a disparar les seves inversions fins a nivells rècord.

El grup va registrar un benefici net de 4.134 milions d’euros el primer semestre de l’any, cosa que suposa disparar gairebé un 64% els registres de l’exercici passat (amb 2.521 milions), gràcies a les plusvàlues històriques obtingudes per la venda de centrals de gas a Mèxic, que ha suposat un impacte extraordinari de 1.165 milions d’euros en el resultat net de la societat.

Més del 10%

El president d’Iberdrola, Ignacio Sánchez Galán, va revelar una nova millora de les previsions per al conjunt del 2024. El nou full de ruta contempla incrementar el benefici net recurrent, sense incloure les plusvàlues per venda d’actius, en un doble dígit (almenys un 10%), davant l’anterior estimació que creixeria "en un dígit alt" (entre un 8% i un 9%).

El nou objectiu anual suposarà assolir un nou rècord de guanys a l’entorn dels 5.300 milions d’euros (davant el màxim històric de 4.803 milions registrat el 2023). A aquestes xifres s’hi sumaran per al resultat net reportat les plusvàlues obtinguda per la venda d’actius, que previsiblement superaran els 1.100 milions des de començament d’any. El grup atribueix la millora de les estimacions per a aquest any a l’aportació de noves inversions en xarxes, a les revisions de tarifes per a les seves xarxes de distribució als Estats Units, el Regne Unit i el Brasil i als 1.600 megawatts (MW) de nova potència renovable que el grup té en construcció.

La companyia va registrar un resultat brut d’explotació (ebitda) de 9.614 milions d’euros en el semestre, un 27% més que en el mateix període de l’any passat. I excloent la plusvàlua de Mèxic, l’ebitda recurrent va créixer un 9%, fins als 7.897 milions d’euros, a causa entre altres circumstàncies del bon acompliment del negoci renovable (amb rècord de producció verda, creixement de la producció d’emmagatzematge amb hidroelèctriques de bombatge i l’augment de la cartera de grans contractes de llum a llarg termini amb clients industrials) o la millora dels mercats comercials a Espanya, Portugal i el Regne Unit.

Inversions disparades

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

El creixement dels resultats d’Iberdrola es recolza especialment en el fort impuls de les inversions del grup, que van arribar a un rècord de 5.276 milions d’euros en sis mesos, un 16% més. Del total de les inversions, el 56% va tenir per destí els Estats Units i el Regne Unit, un altre 19% Espanya i Portugal, el 15% Llatinoamèrica i el 10% restant Europa continental i Austràlia. Les inversions en el negoci de xarxes es van elevar del 51%, fins als 2.708 milions d’euros, un 23% més; mentre que la inversió en el negoci renovable es va impulsar més d’un 10%, fins als 2.167 milions d’euros, amb les quals ha sumat més de 3.100 MW nous de renovables, i ha superat els 43.400 MW arreu del món.

L’estratègia renovable per part d’Iberdrola té un dels seus pilars en el desplegament d’eòlica marina. En els últims 12 mesos Iberdrola ha instal·lat uns 800 MW eòlics marins, cosa que suposa un increment del 60% en un any, amb la incorporació dels parcs de Saint Brieuc (França), i dels primers aerogeneradors en funcionament dels parcs Vineyard Wind 1 (EUA) i de Baltic Eagle (Alemanya), fins a assolir en l’actualitat els 2.300 MW.