Xoc entre Microsoft i la UE per la fallada que va paralitzar aeroports i bancs

En declaracions a The Wall Street Journal, fonts del gegant tecnològic nord-americà van assegurar el cap de setmana passat que, en el fons, la fallada es va deure a les polítiques antimonopoli adoptades per la Comissió Europea. El 2009, l’empresa fundada per Bill Gates va arribar a un acord per acatar els requisits d’interoperabilitat establerts per Brussel·les i permetre que els fabricants de software de seguretat, com CrowdStrike, tinguin "el mateix nivell d’accés a Windows que el que té Microsoft".

La massiva apagada mundial de divendres va ser causada per una fallada en l’actualització del sensor antivirus del programa Falcon, una solució que detecta i anul·la possibles ciberatacs. Al donar-se aquest error, els sistemes amb Windows i Azure –els serveis de computació al núvol de Microsoft– no van ser capaços de reconèixer l’actualització i, per tant, garantir la seguretat dels dispositius, cosa que els va portar a encallar-se en un "estat de reinici", cosa que es coneix com a "pantalla blava de la mort".

De la mà del seu president i director executiu, George Kurtz, CrowdStrike va reconèixer que l’error va ser seu. Tot i així, Microsoft ha assenyalat que el problema original és la normativa europea que permet a la firma de ciberseguretat accedir al codi de Windows. De forma velada, Microsoft al·lega que en cas de continuar sent l’única empresa amb accés al seu sistema operatiu hauria pogut revisar amb més rigor l’actualització defectuosa i evitar que desencadenés el caos en sectors productius de tot el món. Aquesta mesura, ve a dir, li hauria impedit oferir les mateixes proteccions que tenen els dispositius Mac, que –igual com els Linux– no es van veure afectats per aquesta apagada.

El cas d’Apple

L’acord d’interoperabilitat que Microsoft va segellar fa 15 anys amb la UE contrasta amb la situació d’Apple, que no està subjecta a una obligació similar. Així, la firma de la poma mossegada no permet als desenvolupadors accedir al nucli del seu sistema operatiu, iOS, completament tancat. Tot i així, la UE està pressionant el gegant tecnològic perquè els desenvolupadors d’apps puguin oferir els seus productes a través de mercats de tercers. Apple assegura que, en cas de fer-ho, comprometrà la seguretat dels usuaris i s’obrirà la porta a nous riscos informàtics.

La resposta europea no es va fer esperar. Una portaveu de la Comissió va rebutjar dimarts passat les acusacions de Microsoft i va assenyalar que la companyia és qui decideix lliurement el seu model de negoci. "Correspon a Microsoft adaptar la seva infraestructura de seguretat per respondre a les amenaces d’acord amb la legislació de la UE en matèria de competència", va assenyalar en una compareixença Lea Zuber, remarcant que les mesures europees donen més poder als consumidors per triar els seus proveïdors de ciberseguretat.

Notícies relacionades

El Govern agilitzarà els 10 tràmits ‘online’ més utilitzats per a la sol·licitud d’ajudes

Una 'app' clau en la gestió de la traçabilitat de palets amb la nova legislació

A més a més, va afegir que l’apagada informàtica "no es va limitar a la UE", ja que va afectar serveis que van d’Austràlia als Estats Units, i que Microsoft "mai ha plantejat cap preocupació sobre seguretat a la Comissió, ni abans ni després de l’incident".

Les polítiques antimonopoli europees s’han convertit en un maldecap per a Microsoft. El 25 de juny passat, Brussel·les va denunciar en una opinió preliminar que la companyia –que té la segona capitalització borsària més important del món– incorria en unes pràctiques que eren "possiblement abusives" al vincular la plataforma Teams amb les aplicacions d’ofimàtica Office 365, una associació que ha estat "restringint la competència", i ha perjudicat així els seus rivals. Microsoft podria enfrontar-se a una multa de fins al 10% dels seus ingressos anuals o ser obligada a introduir canvis que resolguin aquesta problemàtica. En l’última dècada, el gegant ha fet front a 2.200 milions de dòlars en multes per abús de la seva posició dominant.