Entrevista

César González-Bueno.: «Hi ha un clamor total en contra: és un tema social»

César González-Bueno.: «Hi ha un clamor total en contra: és un tema social»
3
Es llegeix en minuts
Agustí Sala
Agustí Sala

Redactor en cap d'Economia

Especialista en Economia

Ubicada/t a Barcelona

ver +

La fusió s’ha trobat amb l’oposició de nombrosos actors, tant polítics com empresaris, sindicats...

Hi ha un clamor total que es basa en una decisió que no és política, sinó que és social. Els dos sindicats majoritaris, les associacions d’empresaris, les comunitats autònomes, tot l’arc polític des de l’esquerra fins a la dreta... Ho qüestiona tothom. ¿I per què ho qüestionen? Per una raó molt senzilla, que és que les pimes necessiten tres, quatre o cinc bancs, en necessiten més i n’utilitzen més a mesura que creixen de mida. I ho fan amb bancs que són de proximitat, que tenen coneixement d’aquest segment i a més en necessiten uns quants perquè no volen concentrar tot el seu risc en un. Per tant, no és una decisió política que estigui subjecta a negociacions o als tràmits polítics habituals, sinó que és un tema relacionat amb un bé comú, un bé social, que són les pimes i la necessitat que tenen d’accés al crèdit. Creiem, doncs, que això no canviarà.

¿Hi ha hagut cap contacte o s’ha ofert cap cavaller blanc per prendre una participació important del banc?

No, i la veritat és que no seria gaire raonable. El Santander i la Caixa, que són els que podrien fer una contraopa, que és l’únic que es pot fer, no estan en condició de fer-ho perquè es trobarien exactament els mateixos problemes de competència. El que li passa a aquesta fusió és que té un excés de solapament en territoris i en pimes. Aquest és el greu problema de destrucció de valor. Més enllà que considerem que el preu infravalora el recorregut que té el Sabadell en solitari, que és el nostre argument principal. Nosaltres creiem que això val més.

¿S’estan arengant les tropes, és a dir, els empleats, per aconseguir els resultats que estan aconseguint?

Vejam, les tropes s’arenguen soles. Tenim un nivell de compromís com jo no havia vist mai. I la veritat és que no és el meu primer any de treball en entitats financeres. El nivell de compromís ha assolit el 90%. És irracional que nou de cada deu diguin que estan orgullosos de treballar aquí, que els agrada treballar aquí. Això no és normal. La nostra xifra més alta havia sigut, em sembla, el 70%. I va ser durant la covid, perquè cuidem molt bé amb la gent.

Si superen l’opa, ¿el Sabadell està disposat a iniciar un creixement amb compres?

Hi ha una resposta estàndard, però que és veritat, que és que s’haurà de veure en cada moment què passa i quines oportunitats hi ha. El que tenim molt clar és que nosaltres no ho faríem mai de manera hostil i sempre seguiríem criteris que tinguessin la quantitat més gran de sinergies d’ingressos positives. És a dir, que en comptes de solapaments hi hagués complementarietats tant geogràfiques com d’especialització en segments. Serien sempre processos acordats i que produïssin valor per als accionistes de les dues parts.

¿Té futur la filial britànica TSB?

TSB té un gran futur. Aquest any ha sigut de transició i el primer trimestre ha guanyat menys que el primer trimestre de l’any anterior. Però considerem que hi ha diversos elements a favor. Primer, ja hi ha en execució una reducció de costos. Després, ja va tocar el seu mínim de marges. Així doncs, amb tot hi veiem un camí favorable.

Notícies relacionades

¿Els ha comentat el Govern alguna cosa sobre el pròxim governador o governadora del Banc d’Espanya?

No. Penso que tothom considera que és convenient que es produeixi com més aviat millor, però també és veritat que les institucions, una vegada que estan molt ben estructurades, poden perfectament aguantar períodes de transició. Tampoc veig que sigui un problema dramàtic, però evidentment és desitjable que es produeixi tan aviat com sigui possible. n