César González-Bueno: «Una opa BBVA-Sabadell sense fusió destrueix valor»

Primer, el banc va molt bé, té una trajectòria formidable, no necessita acompanyament. A més, l’operació no paga bé i crea problemes de competència que fan difícil que des del punt de vista regulatori tingui un recorregut important. I n’hi ha una més que és inevitable: quan prenguin la paraula els inversors institucionals i els individuals, també tindran el dubte, jo crec que més que raonable, de si hi haurà fusió o no. I és evident que una operació sense fusió destrueix valor, perquè tots els remedies [condicions] que decideixi la CNMC i en el seu cas, si passa a fase dos i a fase tres amb el Govern, seran d’aplicació encara que no hi hagi fusió, són vinculants, estan associades a la propietat, no al fet que hi hagi fusió o no hi hagi fusió.

¿Creu que es pot fer enrere el BBVA?

Jo sempre em plantejo el dubte de si al final arribarem al període de canvi d’accions o no perquè el mateix consell del BBVA haurà de valorar en un determinat moment si tira endavant o no amb una operació que té molt risc de destruir valor. En qualsevol cas, sí que es poden fer enrere quan hi hagi informació nova de la CNMC. En realitat tot dependrà de si se li imposen unes condicions addicionals que no considerin assumibles.

¿Quins arguments més hi ha en contra d’aquesta integració?

Sempre hem dit que és resultat, resultat i més resultat. La retribució a l’accionista és difícil de rebatre, és molt bona i no ve de cap improvisació. Al gener, el consell va decidir, abans que tingués lloc l’opa, que qualsevol suma de més del 13% de capital seria considerada un excés de capital. El creixement dels resultats i els dividends és molt atractiu. Hem anunciat 2.900 milions, que són molt substanciosos i també són una part de la distribució del capital.

¿N’hi ha més?

La complexitat d’execució. Als grans institucionals en general els agraden les fusions perquè hi ha sinergies de costos, hi ha alguna sinergia negativa d’ingressos, però les de costos en les fusions nacionals solen ser superiors. ¿Aquí què passa? Que al ser fonamentalment un especialista en pimes en el Banc Sabadell, aquestes sinergies negatives poden ser més grans. I a més es planteja la qüestió de la competència i com pot afectar això. I això també redueix les possibilitats d’èxit de l’operació.

¿I creu que el BBVA es veurà obligat a millorar la seva oferta?

Aquesta és una pregunta per a ells. La resposta que jo puc donar clarament, que va ser la que va donar el nostre consell quan va rebre l’oferta, és que infravalora significativament el valor del banc en solitari. A més, el consell de l’abril també deia, en aquest fet rellevant, que a això s’hi afegeix la incertesa que sigui amb accions. I l’acció del BBVA de fet ha caigut, no ha pujat com la resta del nostre entorn i dels bancs espanyols. Al marge de l’oferta, al Sabadell ja portàvem aquest any una pujada del 60%, del 59% l’any abans de l’oferta: hem multiplicat per sis el valor del banc en tres anys i mig. Estem en una tendència molt sòlida. Pugem un 12% tres dies després de l’anunci de resultats fins que es rep l’oferta. És a dir, que estàvem en una tendència clara i ascendent. I encara més, després dels resultats del segon trimestre, que han sorprès en positiu els analistes, els deu que ja han revisat les seves estimacions han produït una millora de la seva estimació del preu objectiu.

L’acció, però, encara cotitza per sota del preu de l’oferta...

Bé, ja ho veurem, una pujada del 87% en un any normalment sempre va acompanyada de recollides de beneficis. Nosaltres al llarg de tot aquest període, inexorablement durant els 14 trimestres que fa que presentem resultats sempre hem estat per sota de les estimacions dels analistes i de les nostres pròpies prediccions, però això és totalment normal perquè en una pujada tan vertical sempre hi ha recollides de beneficis. Les expectatives dels analistes estan per sobre del nostre valor. En fi, el temps hi dirà, però jo crec que continuem tenint recorregut.

Vostè ha dit que en l’opa del BBVA hi ha moltes coses que no són clares, ¿quines?

Les coses que no són clares són, primer, les sinergies i el cost d’aquestes sinergies amb fusió i sense. No és clar l’impacte en capital, no hi han inclòs el tema de l’ajust a valor raonable dels actius... El que diem és que han fet declaracions prèvies i probablement sense una anàlisi gaire profunda. O la declaració que amb fusió o sense fusió és el mateix. Tot això ara s’ha de passar pel sedàs, s’ha de consignar al fullet i ha d’estar revisat per la CNMV i ser consistent. I, quan tot això estigui sobre la taula i aquest informe sigui públic, durant els deu primers dies del canvi d’accions, si és que es produeix i si és que tira endavant, el nostre consell ho analitzarà a fons, donarà la seva opinió i dirà, per exemple, que ens sembla que això o allò no està ben calculat i, sens dubte, també que és inconscient.

¿Algun element més?

Doncs les sinergies negatives i els possibles impactes de les condicions que s’imposin a l’operació. Tot això és el que ens sembla que encara no s’ha tractat amb prou rigor i que, evidentment, no n’hi ha prou de dir que jo tindré les mateixes sinergies si hi ha fusió que si no n’hi ha.

Notícies relacionades

Els catalans van a l’híper a comprar drogueria més que alimentació

Botín sacseja la banca espanyola amb el fitxatge del conseller delegat d’ING

¿Quina estratègia tenen amb els accionistes institucionals?

Nosaltres ens hi reunim constantment. Per tant, els he vist tots i sé de primera mà què pensen. I pensen que s’ha de veure com evolucionen els resultats i les perspectives de les dues entitats. I quan hi ha risc d’execució no els agrada perquè els crea moltíssima incertesa. Em fa l’efecte que és una de les coses que els incomoda més. Hi ha un dubte que els quedarà sempre, que és, en cas que hi hagi canvi, si hi haurà o no fusió.