La inversió pública va créixer un 28% passada la covid gràcies als fons de la UE

El Govern del PSOE i Sumar no es cansa de reiterar que les respostes a la crisi de la covid, amb ells al comandament, i les de la gran recessió del 2008, amb el PP al poder, van ser molt diferents. Un estudi conjunt de la Fundació BBVA i de l’Institut Valencià d’Investigacions Econòmiques (Ivie) posa xifres a aquestes diferències.

Un dels punts en què es diferencien més les respostes és en la inversió pública, en els dos casos lligades a unes regles fiscals de la Unió Europea (UE) que van causar efectes molt diferents, segons destaca l’autora de l’estudi, Matilde Mas. Mentre que en la gran recessió va prevaler l’austeritat, inicialment imposada des de Brussel·les, i es va produir una retallada de les inversions del 23,2% entre el 2007 i el 2011, després de la covid, la resposta de l’economia espanyola va ser la contrària, recolzada en els 140.000 milions d’euros dels fons europeus Next Generation, i va créixer un 28,2% entre el 2019 i el 2023.

Aquesta resposta tan desigual s’aprecia en tots els components de la inversió pública, inclosa la partida per a educació, que en la primera crisi es va contraure un 50% però que durant la pandèmia va créixer un 34,2%; la sanitat (-16,6% davant el 27,9%) i infraestructures (-22,2% davant el 27,7%). Destaca el canvi de política entre les dues crisis en l’actuació de les corporacions locals. Els ajuntaments espanyols van frenar la inversió en infraestructures urbanes un 150% durant la gran recessió, però després de la pandèmia han apostat per incrementar-les un 63%.

Segons Mas, directora de Projectes Internacionals de l’Ivie, en l’economia espanyola on es constata millor el que ha passat és en l’evolució del producte interior brut (PIB) i l’ocupació. En la crisi financera, el PIB va caure un 3,6% acumulat entre el 2007 i el 2011, però el 2023 ja havia recuperat els nivells del 2019 en un 2,2%. I l’ocupació va caure un 10% acumulat, tant en terme d’hores com en nombre de treballadors, en els quatre anys posteriors al 2007, mentre que el 2023 ja era un 0,3% superior al del 2019 en terme d’hores i un 2,9% en el de treballadors. Segons el parer de l’autora, les regles fiscals "són necessàries" però han de ser adaptables, "estar ben dissenyades" i no entorpir la recuperació, tal com va passar amb les polítiques restrictives després de la crisi financera.

Aquesta va ser una del les lliçons. Amb la crisi de la covid es van aixecar les regles fiscals "perquè es va comprendre que les primeres, amb les mesures d’austeritat que comportaven, van provocar seriosos problemes en l’evolució de les economies d’Espanya, Itàlia i Grècia, que van ser molt perjudicials".

Inversions ferroviàries

En la crisi financera, només les inversions ferroviàries, amb un creixement acumulat del 7,9%, van aconseguir mantenir-se en positiu. Les altres infraestructures van experimentar caigudes, en alguns casos molt notables. Sobretot va ser destacable la retallada de les inversions de les corporacions locals en infraestructures urbanes, que es van desplomar un 150%.

Notícies relacionades

Els catalans van a l’híper a comprar drogueria més que alimentació

Botín sacseja la banca espanyola amb el fitxatge del conseller delegat d’ING

La resposta davant la pandèmia, però, va ser l’oposada. Totes les infraestructures van presentar variacions positives de dos dígits, i en alguns casos superiors al 50%. Aquest és el cas de la inversió dels ajuntaments en infraestructures urbanes, que, aquesta vegada, van experimentar un creixement del 63%, i de les portuàries, que han augmentat un 53,3% des del 2019.

Entre el anys 2019 i 2023, el pes de les inversiones pel que fa educació i sanitat i serveis socials ha crescut i ja suposa gairebé una quarta part del total d’inversions públiques efectuades de mitjana durant els quatre anys posteriors a la covid, davant el 16% que representaven després de la gran recessió. La inversió total (pública i privada) encara no ha aconseguit tornar als nivells previs a la covid, i se situa així un 2% per sota. Aquesta caiguda, però, no té res a veure amb la de la gran recessió, en què la inversió es va desplomar un 40%.