Un espanyol treballa avui sis anys més que el que es va jubilar el 2000

Europa sencera està acoblant els seus sistemes de pensions al repte demogràfic que li cau a sobre. La generació del baby boom va passant a millor vida, la del jubilat, i deixa darrere de si mercats laborals menys nodrits per sostenir els trens de vida per als que els actuals jubilats han estat dècades cotitzant. Això ha provocat que, als seus ritmes i particularitats, cada Estat del benestar hagi anat generant intricats sistemes d’incentius, desincentius i vetos per allargar la vida professional dels seus ciutadans.

A Espanya, una persona que es jubili avui haurà treballat 36,3 anys de mitjana, gairebé sis anys més al llarg de la seva carrera de cotitzacions que algú que s’hagués jubilat l’any 2000. Així ho recullen dades de l’Eurostat actualitzades la setmana passada, que deixen algunes conclusions: tot Europa ha anat allargant les carreres professionals dels seus habitants; Espanya ho ha fet en més anys que la mitjana d’estats de la UE i els països del nord, com Dinamarca, Suècia i Alemanya, associades a Estats del benestar més garantistes, on més anys es treballa al llarg de la vida professional.

Espanya, en els últims 20 anys, ha anat justificant des de José María Aznar fins a Pedro Sánchez, passant per Mariano Rajoy i José Luis Rodríguez Zapatero, les diferents reformes sobre la idea que cada vegada la gent viu més anys i, en conseqüència, ha de treballar més temps. En el que va de segle l’esperança de vida a Espanya ha augmentat gairebé cinc anys. Una persona nascuda el 2000 s’estimava que viuria 79,3 anys, mentre que algú que ha nascut el 2023 arribarà als 84 anys. Gairebé cinc anys més d’esperança de vida, gairebé sis anys més de mitjana de carrera professional.

Durant la passada legislatura, el llavors ministre de la Seguretat Social, José Luis Escrivá, va aprovar una nova reforma que buscava continuar incrementant la vida professional dels espanyols. No per la via d’augmentar l’edat de jubilació, emulant així Macron, sinó generant una sèrie d’incentius i desincentius per acostar el màxim possible l’edat legal de jubilació a l’edat efectiva.

Una de les edats més altes

I és que, si bé Espanya té una de les edats més altes de jubilació –si no es poden acreditar 38,5 anys cotitzats, la jubilació s’allarga fins als 66 anys i mig–, no pot dir el mateix pel que fa als anys cotitzats. A Portugal, per exemple, la gent actualment treballa tres anys més de mitjana al llarg de la seva vida. Espanya està a mig camí entre els estats més del sud i menys cotitzadors, com Itàlia (32,9 anys) i Grècia (34,2 anys), i els del nord, que destaquen per trajectòries laborals oficials especialment llargues. La palma se l’emporten Suècia i els Països Baixos, amb 43 anys cotitzats de mitjana per treballador.

Es produeix l’aparent paradoxa que els estats on els treballadors cotitzen menys anys són els que tenen jornades laborals més llargues i treballen més hores al llarg de l’any. Per contra, els països del nord, on treballen molts anys al llarg de la seva vida, són els que tenen jornades laborals més reduïdes.

És en aquest context que el Govern es troba negociant una nova reforma de les pensions. Set mesos fa que la ministra Elma Saiz conversa amb patronal i sindicats per tirar endavant una norma que modifiqui aspectes que incidiran directament en els anys que els espanyols acaben treballant al llarg de la seva vida. Saiz pretén donar més incentius per a la jubilació activa, és a dir, donar més facilitats i atractius perquè la gent continuï treballant (i cotitzant) una vegada es jubila i així combini pensió i salari.

Notícies relacionades

Els catalans van a l’híper a comprar drogueria més que alimentació

Botín sacseja la banca espanyola amb el fitxatge del conseller delegat d’ING

Tot i que la reforma de Saiz també pretén modificar aspectes que podrien rebaixar algunes carreres de cotització, com permetre avançar un any addicional la jubilació parcial. O reformular els mecanismes de coeficients reductors, que permetrien accedir a noves professions –les més perilloses i que impliquen més esforç físic– a una jubilació anticipada sense que perjudiqui l’import de la pensió i a costa d’una cotització més alta al llarg de la vida laboral.

Totes aquestes qüestions són les que pretén tancar el Govern en la pròxima reunió amb els agents socials, prevista per avui a les quatre de la tarda. Tot i que les posicions van quedar prou allunyades en l’última reunió per demostrar que l’acord, si finalment n’hi ha, es pot demorar fins al setembre.