L’ocupació bat el rècord de 21,7 milions d’ocupats i l’atur cau a l’11,2%

El mercat laboral va sumar nous rècords durant el segon trimestre de l’any, impulsat pels preparatius de la campanya estiuenca. L’ocupació va assolir un nou màxim històric, amb gairebé 21,7 milions d’ocupats, un més que abans que esclatés la bombolla immobiliària. I la taxa d’atur, per la seva banda, va baixar a l’11,2% durant el segon trimestre, el seu registre més baix també des del 2008. Uns bons registres que continua tenint reptes per davant, com el mig milió de llars arreu del país en què no entra cap ingrés, ni sou, ni pensió ni subsidi.

A Catalunya, la taxa d’atur es va moderar lleument del 9,48% al 9,41% i la xifra total d’ocupats, malgrat registrar un molt fluix segon trimestre, es va situar en 3,8 milions de treballadors en actiu, rècord en termes absoluts d’ocupació.

Si el mercat laboral fos un corredor podríem dir que manté un trot animat. L’ocupació va sumar 434.700 nous treballadors en actiu respecte al trimestre anterior. L’any passat anava a l’esprint (va sumar 624.000 ocupats en el segon trimestre) i el 2022 a un trot una mica menys veloç (+410.500).

Bon moment

Aquesta inèrcia en la carrera, aquesta insistència a continuar guanyant metres –ocupats– sense acabar de disminuir substancialment el ritme ha portat Espanya a atrapar els 21,68 milions de persones ocupades. Mai en l’estadística disponible hi havia hagut tants treballadors en actiu, cosa que, d’acord amb les dades que mes a mes actualitza la Seguretat Social, dona compte del bon moment que viu l’ocupació a Espanya.

Per prendre perspectives, just abans d’esclatar la bombolla immobiliària i que l’economia entrés en la seva recessió més important, hi havia 20,6 milions d’ocupats, un menys que ara. Hi ha més ocupats que abans de la gran recessió, però l’economia encara no treballa les mateixes hores, cosa que dona compte que aquesta ocupació està més repartida. En el segon trimestre del 2024 es van treballar un total de 701,8 milions d’hores, davant els 722 milions del mateix trimestre del 2008.

Això s’explica, en part, per un augment des de fa anys –abans fins i tot de la reforma laboral del 2021– de l’ocupació a temps parcial. Feina, majoritàriament, ocupada per dones i que voldrien treballar a temps complet.

Aquest indicador, el de les hores treballades, sol prendre’s com referència per mesurar el grau de bonança de l’economia, ja que s’infereix que com més hores treballades, més activitat hi ha i més demanda a futur es preveu. En aquest sentit, les hores treballades avancen a un ritme més elevat que l’ocupació creada, ja que mentre les primeres van créixer un 3,6% durant l’últim any, el segon ho va fer un 2%.

Per sectors, les activitats sanitàries i les de la indústria manufacturera han sigut els motors del creixement de l’ocupació durant l’últim any, aportant entre les dues gairebé la meitat dels nous ocupats. A l’altra cara de la moneda hi ha els tallers mecànics, que han acomiadat durant els últims 12 mesos 50.100 persones.

Un trimestre més, el nombre d’ocupats (+434.000) va créixer més que va baixar el nombre d’aturats (-222.600). Un aparent disbarat, ja que haurien de semblar vasos comunicants. No obstant, això s’explica per l’augment de la població activa, és a dir, les noves persones que estan ara disponibles per treballar, ja sigui per joves que compleixen l’edat per a això, migrants que arriben al país o persones que desistien de buscar una feina i que ara s’animen i entren a la roda.

En aquest sentit, la població activa –un altre bon indicador segons els economistes– va pujar durant el segon trimestre en 212.100 persones respecte a l’anterior i es va situar en els 24,4 milions de persones.

Les llars amb tots els seus membres a l’atur van a la baixa, si bé encara sumen 868.300 famílies arreu del país. D’aquestes, en el 60% no entra cap ingrés, ni sou, ni subsidi, ni pensió de cap membre.

Notícies relacionades

Els catalans van a l’híper a comprar drogueria més que alimentació

Botín sacseja la banca espanyola amb el fitxatge del conseller delegat d’ING

Dades de Catalunya

Got d’aigua freda per al mercat laboral català amb les dades d’aquest segon trimestre. L’ocupació ha pujat, sí, però a un dels ritmes més fluixos, en termes de creació d’ocupació, des del 2013, just quan l’economia començava a sortir de la gran recessió. Catalunya va sumar 23.800 nous ocupats entre abril i juny, davant els 145.900 que es va anotar just un any abans; si bé la forta inèrcia dels últims mesos ha permès que superi de nou la simbòlica cota dels 3,8 milions de treballadors en actiu.