Iberia desisteix de comprar Air Europa després de les reticències de Brussel·les

Les reticències de la Direcció General de Competència de la Comissió Europea per donar llum verda a l’operació han engegat en orris l’operació, malgrat que la companyia que presideix Marco Sansavini havia proposat cedir fins al 52% de les rutes que oferia Air Europa el 2023, de manera que cap de les rutes en les quals la Comissió havia identificat problemes de competència es quedava sense un tercer operador. A més, Iberia també havia presentat a l’Executiu comunitari una llista d’aerolínies interessades a atraure aquestes connexions.

"Més enllà no podem anar"

"No ha sigut suficient i més enllà no podem anar perquè sinó l’operació no té sentit. Nosaltres som aquí per treure el màxim interès per als nostres accionistes", va explicar en una conferència de premsa el conseller delegat del hòlding, Luis Gallego. L’aprovació de Brussel·les a principis de juliol a la compra del 41% de l’aerolínia italiana ITA (antiga Alitalia) per l’alemanya Lufthansa havia donat esperances a la companyia espanyola que aquesta operació tindria la mateixa sort, però finalment no ha sigut així i ha decidit desistir.

Malgrat la renúncia, IAG continuarà mantenint una participació minoritària del 20% a Air Europa, que va adquirir el 16 d’agost del 2022, després de concedir al propietari de l’aerolínia, Globalia, de la família Hidalgo, un préstec no garantit de 100 milions d’euros a set anys uns mesos abans. El hòlding té intenció de mantenir aquest percentatge com a inversió purament financera, sense cap previsió de venda però tampoc de demanar un seient en el consell d’administració de la seva competidora ni d’intervenir en la presa de decisions del negoci. "Continuarem competint amb Air Europa com ho hem fet. Això no canvia res", va assenyalar Gallego.

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

El sentit de l’operació, segons va defensar sempre Iberia, era augmentar la mida de l’aeroport de Madrid, perquè pogués competir amb els altres grans aeròdroms del continent (França, Alemanya i els Països Baixos). En tots hi ha una aerolínia de referència (a París Air France, a Frankfurt Lufthansa i a Amsterdam KLM) que actua com a principal impulsor de la connectivitat. I això volia provocar Iberia a Madrid, unint-se a Air Europa per competir en igualtat de condicions. Per il·lustrar la magnitud, totes aquestes aerolínies tenen una quota de llarg radi en aquests aeroports d’entre el 60% i el 74%, mentre que la d’Iberia a Madrid és del 45%, i la d’Air Europa, del 19%.

"És una notícia negativa per a Espanya. Enfortir el hub de Madrid era una cosa positiva per al país i tenir un hub petit i dividit no és bo. Sempre hem defensat que era una bona operació per a Espanya, però no ha pogut ser", va insistir Gallego. No obstant, va afegir que això no evita que la companyia continuï creixent de forma orgànica per guanyar múscul a l’aeròdrom madrileny. "Aquest any Iberia està creixent un 14% (seients per quilòmetre), el creixement orgànic s’ha recolzat independentment d’aquesta operació. Seguirem amb el nostre pla d’expansió".