Mercat laboral

L’ocupació s’alenteix al juliol amb la pèrdua de 9.783 llocs de treball

L’atur baixa en 10.830 persones, fins a un total de 2,55 milions d’aturats a tot Espanya, la xifra més baixa des del 2008 malgrat que continua sent la més elevada de tota la Unió Europea

En conjunt, aquest any Espanya ha guanyat gairebé mig milió de nous cotitzadors

L’ocupació s’alenteix al juliol amb la pèrdua de 9.783 llocs de treball

F. B.

3
Es llegeix en minuts

L’ocupació a Espanya va experimentar una frenada brusca el mes de juliol, que va deixar el pitjor registre en un vuitè mes de l’any de tota la sèrie històrica. El retrocés, en termes absoluts, no va ser dramàtic, ja que es van perdre 9.783 afiliats a la Seguretat Social, sobre un total de 21,38 milions de treballadors en actiu. Tanmateix, el fet de registrar números vermells en un mes de juliol –només ha passat dues vegades en tota l’estadística disponible– i que les dades desestacionalitzades confirmin que el mercat laboral ha baixat diverses marxes de cop no deixa bons senyals.

L’atur, per la seva banda, va baixar en 10.830 persones respecte al mes passat, i deixa la xifra total d’espanyols apuntats a les oficines d’ocupació del Sepe en 2,55 milions d’aturats. És la xifra més baixa d’atur des del 2008, si bé continua sent la taxa més alta de tota la UE.

«Orgullosos com a país»

«Hem d’estar orgullosos com a país de les bones dades de reducció de l’atur però sent conscients que encara queda molt per fer», va escriure en el seu compte de X la vicepresidenta segona i ministra de Treball, Yolanda Díaz.

Catalunya va aconseguir salvar per poc els números vermells i va registrar un increment de l’afiliació de 3.363 persones, fins a un total de 3,83 milions de catalans actius laboralment. No així l’altra locomotora econòmica del país, Madrid, que va deixar 25.530 ocupats; arrossegant, juntament amb Andalusia (-11.829) i malgrat la contribució de les illes Balears (12.722), l’ocupació als números vermells aquest mes passat.

La frenada brusca experimentada aquest mes de juliol passat no s’explica sense els mesos previs de fort i intens creixement de l’ocupació. Si es mira la foto en el seu conjunt, aquest any Espanya ha guanyat gairebé mig milió de nous cotitzadors. A aquesta bona dinàmica s’ha agafat el Govern espanyol en la seva lectura de les dades. «Es consolida a més la barrera dels 21 milions que vam sobrepassar a l’abril, una fita d’obligatòria valoració cada mes en què es manté el rècord», declarava la ministra d’Inclusió, Elma Saiz, a través d’un comunicat.

Creixements des de la Covid

I és que Espanya ve d’alts creixements de l’ocupació des de l’inici de la recuperació de la crisi de la Covid. Molt per sobre dels registrats per les seves economies veïnes. La creació d’ocupació aquí, si es compara amb el nivell d’abans de la pandèmia (+9,4%), supera la de països com ara França (+5,2%), Itàlia (+3,9%) i Alemanya (+1,7%). Si el juliol és un sot salvable o un signe d’un refredament que fa mesos que es manifesta ho podran confirmar les dades dels pròxims mesos.

El sot de juliol s’explica a través del comportament de tres sectors concrets. D’una banda, l’educació. És habitual que tots els juliols les escoles liquidin professors substituts, monitors, personal de cuina, etc. Amb tot, aquest any aquesta destrucció d’ocupació –que se sol recuperar amb la mateixa intensitat després al setembre– ha sigut especialment intensa, amb 122.551 afiliats perduts (l’any passat en van ser 110.705).

Un altre sector que no ha deixat els registres esperats és l’hostaleria. Aquest gremi al juliol acostuma a fer els últims reforços de la temporada, just abans d’enfilar agost i, llavors sí, desfer-se de tot el personal temporal i quedar-se amb l’esquelet mínim per enfrontar el que queda d’any. Aquest any aquests últims reforços han sigut inferiors, sumant 11.235 nous ocupats en l’hostaleria (l’any passat en van ser 23.864).

Si s’observa més en detall, les dades desestacionalitzades, és a dir, aplicant una sèrie de correctors per aïllar els vaivens del calendari, mostren fins i tot una evolució negativa de l’hostaleria. Ergo, més enllà dels reforços puntuals, aquest sector està perdent ocupació.

Notícies relacionades

I, tercer, un altre gremi que deixa dades preocupants és el d’activitats professionals, científiques i tècniques. Aquest sector d’activitat ha vingut registrant creixements sostinguts de l’ocupació durant els últims anys, especialment des de la irrupció de la Covid. Una ocupació que s’associa habitualment a una alta qualitat i de la qual el Govern ha tret pit per argumentar que el mercat laboral no només creix en quantitat. Tot i això i sense ser alarmants les dades d’aquest mes passat, només s’han guanyat 584 afiliats, davant els 6.434 de l’any passat.

La tendència, en general, revela una millora en la qualitat de l’ocupació. Les cotitzacions recaptades per la Seguretat Social pugen a un ritme més elevat que l’ocupació, ja que mentre que les primeres han crescut un 7,5% en els últims 12 mesos, l’ocupació ha crescut un 2,35%. Aquesta situació és sinònim, entre d’altres, que els nous ocupats s’incorporen amb millors salaris.