Un tribunal dels EUA dictamina que Google "és un monopoli" il·legal

La resolució dona la raó al Departament de Justícia, que va denunciar a Google el 2020, acusant-la d’adoptar tàctiques il·legals per reforçar l’hegemonia del seu motor de cerca –que controla aproximadament el 90% del mercat– i asfixiar així la competència.

Durant l’última dècada, la companyia, propietat del gegant Alphabet, ha destinat milers de milions de dòlars a forjar contractes restrictius amb Apple, Samsung i altres fabricants de telèfons mòbils perquè Google fos el cercador predeterminat en aquests dispositius, fet que perjudica rivals com Bing, Yahoo! i DuckDuckGo. El judici ha revelat que, el 2022, la companyia va pagar 20.000 milions a la firma de la poma mossegada per instal·lar el cercador a tots els iPhones.

El més popular

Això ha permès que el de Google sigui el cercador més popular del món, i ha convertit el nom de l’empresa en un sinònim de buscar (googlejar). Es calcula que el seu motor de cerca processa fins a 8.500 milions de consultes al dia, gairebé el doble del volum mundial diari de fa 12 anys, segons un estudi de la firma d’inversions Bond.

El jutge també dictamina que aquest domini monopolístic permetia a Google cobrar preus artificialment elevats als anunciants i no invertir més diners a millorar els resultats del seu cercador, fet que perjudica els consumidors. Afegeix que no hi ha "cap prova" que la lliure competència hagi limitat la capacitat de Google d’inflar aquests preus. "Molts anunciants ni s’adonen que Google és responsable dels canvis de preu", assenyala. D’altra banda, conclou que l’empresa no abusa il·legalment del seu poder en el mercat de la publicitat digital.

Notícies relacionades

La Generalitat preveu licitar el tramvia del Camp de Tarragona a principis de 2025

El benestar dels empleats, una inversió per a les empreses

El veredicte contra Google pot establir un precedent històric, ja que es tracta del primer d’aquest tipus en l’era moderna d’internet. La interlocutòria dona la raó als reguladors, que sostenen que les anomenades big tech acumulen massa poder i no serveixen a l’interès públic. Així, s’espera que l’actual sentència incideixi en altres demandes governamentals antimonopoli contra colossos de Silicon Valley com Apple, Amazon i Meta, propietària de Facebook, Instagram i WhatsApp. La sentència no inclou quins correctius s’imposaran aquesta vegada a Google. Aquesta decisió recau en el mateix jutge, que en els pròxims mesos podria obligar-la a canviar el seu funcionament o fins i tot vendre part del seu negoci.

El gegant tecnològic apel·larà contra la resolució. "Aquesta decisió reconeix que Google ofereix el millor motor de cerca, però arriba a la conclusió que no se’ns ha de permetre posar-lo fàcilment a disposició del públic", va valorar Kent Walker, president d’assumptes globals de Google.