Mercat laboral
Espanya és el país de la UE que rep els estrangers més formats per treballar
El perfil del migrant que escull la Península és el de dona llatinoamericana, segons el Banc d’Espanya
Un informe del supervisor afirma que les empreses desaprofiten el talent forà
Espanya rep els migrants més ben formats i amb més disponibilitat per treballar de tota la Unió Europea. Les persones nascudes fora del país estan sostenint gran part del boom que ha estat experimentat el mercat laboral des que l’economia va començar a recuperar-se de la covid. I és que el nombre d’estrangers que han arribat recentment a Espanya és dels més elevats de tot Europa, per sobre fins i tot, en proporció, d’Alemanya, una de les històriques grans destinacions migratòries.
El Banc d’Espanya va publicar ahir un informe en el qual radiografia la migració que arriba a Espanya i la compara amb la de la resta d’Europa. I els seus investigadors hi troben diverses diferències, començant per una alta formació de les persones que opten per Espanya per buscar una vida millor, una taxa d’activitat més alta i un perfil molt concret: dona i llatinoamericana.
La gran majoria d’estats europeus s’aferren a la migració per evitar que les seves societats, demogràficament, entrin en decadència. "En absència de les esmentades entrades d’immigrants, la població hauria baixat a Espanya, Alemanya, Itàlia i els Països Baixos el 2022", alerten des del Banc d’Espanya. El present i futur de les economies passa per com incorporen persones nascudes a l’estranger.
Condicionat per l’idioma
La procedència dels migrants que arriben a la UE difereix molt depenent del país que es tracti, si bé els investigadors del supervisor bancari dibuixen dos grans grups. Un, en el qual hi hauria Espanya, Itàlia o Suècia, en què la gran majoria –fins al 80%– dels migrants venen de fora de la UE; davant un altre, en el qual hi hauria Alemanya o els Països Baixos, en què menys del 50% dels migrants venen de fora de la UE.
En el cas concret espanyol, la procedència de gran part dels estrangers que arriben està molt condicionada per l’idioma. I és que així com a la resta d’Europa la procedència està bastant diversificada, a Espanya la gran majoria ve de Llatinoamèrica. Una altra particularitat és que a Espanya arriben bastantes més dones que a la resta d’Europa. Aquí, la meitat de migrants que arriben són dones, mentre que a la resta del continent la migració és predominantment masculina.
Aquest flux de migrants ha estat sostenint gran part de la recent expansió del mercat laboral espanyol. L’últim any, quatre de cada 10 nous llocs de treball els ha assumit una persona nascuda fora d’Espanya, segons les dades que mensualment reporta la Seguretat Social i el Ministeri de Treball. I, en part, això s’explica per l’alta disponibilitat dels migrants per treballar.
La taxa d’activitat –que mesura tant el fet de poder treballar com el voler fer-ho– dels estrangers a Espanya és de les més altes d’Europa. "S’observen diferències notables en la taxa de participació al mercat laboral dels estrangers que resideixen a Espanya i en altres països de la UE. Així, el 2023, la taxa de participació dels estrangers que resideixen a Espanya (78%) era una de les més altes de la UE, per sobre de les observades a Alemanya (73%), Itàlia (71%) i França (70%)", apunten els investigadors del Banc d’Espanya.
Sobrequalificació
Part d’aquests ocupen llocs de treball de baixa qualificació, però també n’hi ha altres que ocupen llocs de treball que requereixen estudis superiors. Malgrat tot, en aquesta distribució hi ha un biaix important quant al grau de sobrequalificació, en detriment dels migrants. Mentre que el 33,8% de les persones nascudes a Espanya tenen una formació superior que requereix el lloc de treball que ocupen, en el cas de qui va néixer a l’estranger l’esmentat percentatge es dispara fins al 51,2%. Aquest fet indica que les empreses espanyoles no estan sabent (o volent) aprofitar el talent que ve de fora. No únicament això, sinó que Espanya és, juntament amb Itàlia, el país que més talent estranger desaprofita, molt per sobre de països com ara Alemanya, França o els Països Baixos.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Fiscalitat Novetats en la Renda 2025: nou límit per fer la declaració
- Exclusiva Com va conèixer Pep Guardiola la seva ara exdona, Cristina Serra
- MAMARAZZIS Pep Guardiola i Cristina Serra se separen després de 30 anys junts
- Fins que li doni la gana
- L’obesitat es diagnosticarà amb el greix corporal i no sols amb l’IMC
- Al minut Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions
- Cost de la vida Catalunya acaba el 2024 amb la inflació vorejant el 3%
- Successos Mor un menor al caure-li una porteria a sobre a Subirats
- Com s’han de menjar els calçots (instruccions per a forasters)
- Feijóo s’obre a negociar la llei del sòl però no un pacte d’estat