Les elèctriques inverteixen en xarxes per sota del límit que demanen eliminar

Les elèctriques volen invertir més en xarxes. O almenys això defensen un dia sí l’altre també els seus principals dirigents, que reclamen al Govern eliminar o augmentar el límit a la inversió que l’Executiu té instaurat per llei. No obstant, almenys en els últims cinc anys les companyies no van arribar a aquest límit que tant anhelen eliminar.

Així ho revela la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) en la seva anàlisi sobre les activitats regulades durant el període 2018-2022, en el qual assenyala que la inversió mitjana anual de les cinc grans companyies es va situar en 1.517 milions d’euros a l’any de mitjana, "per sota del límit d’inversió en tots els anys del període esmentat", segons el superregulador.

El màxim invertit va ascendir a 1.722 milions d’euros el 2022, quan el límit a la inversió per al conjunt de l’activitat de distribució era de 1.837 milions d’euros. Les cinc distribuïdores van augmentar el seu actiu total de 33.852 milions d’euros el 2018 a 35.690 milions d’euros el 2022.

El transport i la distribució d’electricitat són activitats regulades a Espanya que es desenvolupen en un règim de monopoli natural. En el primer cas, Red Eléctrica (REE) és el transportista únic del sistema elèctric; mentre que en el segon, Endesa (e-Distribución), Iberdrola (I-DE Redes Eléctricas), Naturgy (UFD Distribución), Hidrocantábrico Distribución i EDP (Viesgo Distribución) concentren el gruix del mercat.

El 0,13% del PIB

Aquestes companyies són les encarregades de desplegar noves xarxes elèctriques, però tenen un límit anual a la inversió marcat pel Ministeri per a la Transició Ecològica que no poden superar perquè els consumidors són en última instància els que sufraguen els desplegaments a través dels costos regulats de la factura de la llum. En el cas de la distribució, aquest límit és del 0,13% del PIB, tot i que entre el 2020 i el 2022 va ser del 0,14% per la pandèmia.

Notícies relacionades

Impostos i el gat de Schrödinger

Hereu anima a fer pedagogia sobre la innovació i les marques

"Des del meu punt de vista com a enginyer no té cap sentit relacionar el PIB amb la inversió en xarxes, no entenc aquesta connexió", deia el president d’Iberdrola, Ignacio Sánchez Galán, durant la presentació de resultats del primer trimestre de la companyia. Galán va argumentar que la llei del sector elèctric que regula aquest límit data del 2012 i el que buscava el Govern de Mariano Rajoy llavors era "cobrir el dèficit" enorme que hi havia en el sistema elèctric, però que en l’actualitat l’objectiu és un altre: "Ara ens agradaria electrificar l’economia, aconseguir uns objectius de descarbonització i reduir la dependència externa, i les xarxes són crucials".

Fonts del sector expliquen que les inversions previstes en el Pla Nacional Integrat d’Energia i Clima (PNIEC), que ascendeixen a 53.000 milions d’euros, implicarien una pujada d’aquesta taxa fins a situar-la en el 0,45% del PIB anual i, si no fos així, plantegen un 0,18% del PIB per a actuacions puntuals, com la digitalització i d’altres, i que la resta siguin extres en funció de les peticions que poguessin anar fent les companyies.