El mercat laboral

El curs s’acaba amb quasi 900.000 altes de becaris en la Seguretat Social

El primer any en què és obligatori que els estudiants cotitzin per les pràctiques se salda amb un balanç positiu i sense incidències, malgrat els temors inicials d’universitats i empreses

La Seguretat Social bonifica el 95% de les quotes i el cost final ronda els tres euros al mes per alumne 

El curs s’acaba amb quasi 900.000 altes de becaris en la Seguretat Social
3
Es llegeix en minuts

Ja s’acaba el primer curs acadèmic en què és obligatori que els estudiants cotitzin per les pràctiques i deixa un balanç de gairebé 900.000 becaris donats d’alta en la Seguretat Social. Per a la majoria d’ells ha sigut la seva primera marca en l’expedient laboral i una primera (i petita) aportació per a les seves pensions del futur.

Si bé al gener, quan va entrar en vigor l’obligatorietat, diversos col·legis, universitats i empreses van augurar una retirada massiva de centres on els becaris poguessin realitzar les seves estades atès l’augment de costos i, especialment, de paperassa, a tancament de l’any acadèmic el balanç no deixa pràcticament incidències, segons les diferents fonts consultades.

Un total de 890.229 estudiants van ser donats d’alta entre gener i juliol a tot Espanya. Concretament, a Catalunya, van ser 170.244 alumnes, sumant pràctiques remunerades (la minoria) i no remunerades (la majoria), segons dades facilitades per la Seguretat Social.

"Cap entitat s’ha donat de baixa perquè les universitats han assumit la paperassa i el cost de la cotització", explica la vicerectora d’estudiants de la UB, Marta Ferrer, que xifra en 8.510 els estudiants que han sigut donats d’alta durant aquests primers sis mesos. Que la Seguretat Social estigui bonificant el 95% de les quotes també hi ajuda, ja que el cost final acaba rondant uns tres euros al mes per alumne. "No hem detectat cap incidència pel que fa a la possibilitat que els nostres estudiants realitzin pràctiques acadèmiques externes en institucions", coincideix la responsable de pràctiques de la UPF.

La Conferència de Rectors d’Universitats Espanyoles (CRUE) i el lobby Red de Fundaciones Universidad-Empresa (que representa les privades) van augurar incidències generalitzades atès l’augment de la càrrega burocràtica que implicaria l’obligació de cotitzar, consideraven. "Ha sigut un esforç. Hem contractat dues persones més i el curs que ve n’incorporarem una altra, però l’alumnat ha pogut accedir a les pràctiques i molts ni tan sols han notat el canvi", explica la vicerectora de la UB.

"Al principi hi va haver molts dubtes i inquietuds, perquè fins a l’últim moment la Seguretat Social va haver de fer aclariments, però no hem rebut queixes generalitzades. La nostra percepció és que les empreses que ja participaven dels convenis de pràctiques ho han continuat fent", explica des de la perspectiva empresaria, la directora de l’Àrea de Treball de Pimec, Sílvia Miró.

L’inici va ser una mica atropellat, fins al punt que el Govern espanyol va haver d’habilitar una moratòria fins al 31 de març –l’obligació va entrar en vigor l’1 de gener– per permetre que els centres adaptessin els seus aplicadors i donessin d’alta els alumnes. "La Seguretat Social va trigar a tenir les aplicacions en marxa i això va generar, al principi, cert malestar", comenten des de la UPF.

Des de la UB coincideixen que el model habilitat inicialment estava pensat per a alumnes estàndard, és a dir, joves que no estiguessin treballant. No per als que ja estiguessin donats d’alta, perquè compaginaven estudis i feina, ni per als perfils sèniors, que aprofiten la jubilació per estudiar una carrera.

Un altre dels punts més calents en l’aplicació de la normativa han sigut les pràctiques curriculars, indispensables perquè els alumnes puguin obtenir el títol. Si l’alumne no pot realitzar aquestes estades mínimes, tampoc pot graduar-se.

Paperassa i cost

Notícies relacionades

Aquí cada centre ho ha fet a la seva manera i des del Departament d’Educació van donar la consigna que fossin els centres públics els que assumissin la paperassa i el cost. En canvi, en els concertats i privats cada direcció ha imposat el seu criteri. Miró, de Pimec, veuria amb bons ulls que la Seguretat Social instaurés un criteri únic, pensant especialment en els centres d’FP, alguns d’ells més petits, amb menys recursos per planificar i amb una exigència a l’alça en el nombre de pràctiques en els plans acadèmics.

Una demanda des de la UPF a la Seguretat Social per al curs vinent és que torni a activar l’aplicació que havia posat en marxa al principi per fer consultes massives i l’assignació del número de Seguretat Social de cada estudiant. "Això pot suposar un problema al principi de curs perquè tindrem noves fornades d’estudiants als quals haurem de demanar la seva identificació, i ger-ho d’un en un pot generar molts errors. A més, pot retardar o complicar la gestió", expliquen des de l’entitat. Aquesta situació, destaquen, és important en el cas dels estrangers, ja que estan menys familiaritzats amb la Seguretat Social.