Els salaris creixen un 3%, dues dècimes per sobre de la inflació

Els salaris han començat el segon semestre de l’any guanyant, de moment, i per poc, el pols a la inflació. La moderació dels preus registrada al juliol (2,8%), explicada per la contenció de l’electricitat i els aliments, beneficia les butxaques dels treballadors, que veuen com els salaris pactats per conveni guanyen una mica –molt poc– de ritme i creixen al 3% interanual. Així ho constaten les últimes dades, publicades ahir pel Ministeri de Treball, que permeten entreveure una certa recuperació del poder adquisitiu, si bé el balanç des del 2021, quan els preus van començar a escalar, encara continua sent negatiu per als treballadors.

L’economia es va recomponent després de l’espiral de preus –ara continguda– que es va descontrolar a principis del 2022, coincidint amb la invasió russa d’Ucraïna. Per primera vegada en dècades l’IPC es disparava fins als dos dígits, una situació que va sacsejar les empreses i llars espanyoles i de la majoria d’estats occidentals. Dos anys després, la tempesta està estabilitzada, però el balanç de danys després de la recuperació continua sortint a deure per a la majoria de treballadors.

Complint els acords

Els salaris firmats per conveni col·lectiu entre les patronals i els sindicats registraven al juliol una pujada acumulada del 3%. Actualment els agents socials poden presumir d’estar complint l’acord salarial firmat el 2023 i que projectava que els sous pugessin precisament el 3% aquest any, un 4% el passat i un 3% el que ve. L’acord està servint com a referència en els diferents sectors. Com mostra la banca, que va firmar fa poques setmanes un increment acumulat de l’11% fins al 2026.

Mentre els sous compleixen l’escenari pactat entre empresaris i sindicats, els preus enfilen un camí de certa moderació sota la incògnita de si la mantindran en els pròxims mesos. I això permet dir que els salaris estan guanyant una mica de poder adquisitiu aquest any, tot i que, si s’amplia el focus, la majoria de treballadors a Espanya són més pobres avui que abans de l’escalada de preus.

En percentatges acumulats, encara hi ha un diferencial negatiu de gairebé set punts entre el que han pujat els preus i els sous des del 2020. Això s’explica per la gran bretxa registrada el 2022, quan l’IPC va pujar un 8,4% interanual i els sous "només" un 3,2%. Aquest forat no s’ha omplert prou durant els exercicis posteriors, en els quals, si bé els sous han pujat més que els preus, el diferencial entre uns i d’altres ha sigut exigu.

El factor negatiu per a la butxaca dels treballadors és el diferencial negatiu respecte a la inflació acumulada. El que és favorable és que la inèrcia futura és positiva i que, històricament, la negociació col·lectiva sempre ha anat una mica desfasada. Això, a tall d’exemple, va habilitar que el 2009, mentre moltes empreses feien acomiadaments massius davant una de les crisis més grans de la història, els convenis col·lectius registressin alces salarials per sobre de la mitjana.

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

Un punt per sobre

Aquest desfasament s’observa en les xifres recopilades pel Ministeri de Treball. Si bé la variació mitjana dels sous és del 3%, això incorpora tant els convenis firmats fa anys i els efectes dels que regeixen avui, com els convenis acabats de firmar. Si s’observen només els recents, l’increment salarial pactat és del 4%, un punt per sobre. I, presumiblement, continuarà empenyent cap a dalt els increments salarials mitjans a futur. En aquest sentit, les dades d’un altre indicador, com el que recull CaixaBank Research a través de les nòmines dels seus clients, mostren un ritme d’evolució del 3,3%. En ple debat sobre la reducció de jornada a les 37,5 hores setmanals, les dades de convenis col·lectius també recullen l’actual durada mitjana de les jornades.