Els compromisos plurianuals de la Generalitat arriben als 123.412 milions

Els compromisos plurianuals de la Generalitat van assolir l’any passat el rècord de 123.412,1 milions fins al 2027. Es tracta d’operacions que excedeixen un únic exercici i que, per tant, comprometen la capacitat de maniobra de l’Executiu català i que ja el 2022 van superar els 122.000 milions, que van significar un gran salt respecte als 114.201 milions de l’exercici precedent.

Segons el Compte General de 2023, elaborat per la Intervenció General i entregat al Síndic de Comptes, la suma hipotecada és "3,1 cops superior als ingressos no financers liquidats el 2023 per l’Administració general de la Generalitat", afirma l’anàlisi. El principal apartat és l’endeutament, amb un total de 87.904,8 milions d’euros a finals de l’exercici passat. I el principal creditor és l’Estat, a través de mecanismes de suport, com el fons de liquiditat autonòmic (FLA). El segon àmbit amb més pes d’aquest tipus d’hipoteques és el de Territori, amb 24.094 milions.

Si s’exclouen les càrregues financeres pel deute, els compromisos plurianuals van suposar el 89% dels ingressos d’un exercici. Segons la Intervenció, aquestes sumes "condicionen notablement els pressupostos futurs, tenint en compte a més que les previsions de creixement tendencial de les despeses se situa al voltant del 2,7%-3%". A més, ressalta que en determinades despeses es preveu "un increment tendencial anual per al període 2024-2035 de l’ordre del 4% per a salut, 4,5% per a la dependència i de l’1,9% per a l’educació".

Arma llancívola

Notícies relacionades

Així pots aconseguir 20 minuts d'assessorament gratuït sobre el ‘Kit Digital’

Feijóo s’obre a negociar la llei del sòl però no un pacte d’estat

Els compromisos plurianuals han sigut des de sempre una arma llancívola a nivell polític. Quan Artur Mas va accedir a la presidència de la Generalitat el 2010, va contractar una auditoria amb Deloitte després de la qual es va elevar el dèficit d’aquest exercici en quatre punts, fins al 4,2% del PIB, l’últim any del tripartit (PSC-ERC i ICV). També es van revelar hipoteques a través de compromisos de diversos exercicis, que arribaven al 2107. En tot cas, algunes corresponien a grans projectes com el canal Segarra-Garrigues, en l’etapa de Jordi Pujol com a president. D’aquesta gran obra dissenyada el 2002 encara queden pendents 20,7 milions entre el 2023 i el 2027, segons consta en l’informe.

L’anàlisi comptable integra els comptes de 208 entitats, una més que el 2022, com a conseqüència de la baixa del Consorci Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer per absorció per part de la Fundació de Recerca Clínic Barcelona i també les altes d’Energies Renovables Públiques de Catalunya, SAU (L’Energètica), una companyia dedicada al subministrament energètic amb la mateixa Generalitat com a client; i Comercial de la Forja, SA (Comforsa), una companyia controlada per Avança, dependent de la Conselleria d’Empresa, i que té com a missió activar l’activitat industrial a la comarca del Ripollès.