Les petroleres acorden subministrar combustible renovable a les aerolínies

Les petroleres comencen a segellar acords de subministrament a llarg termini de combustible renovable amb les aerolínies davant l’obligació europea que part de l’aprovisionament dels aeroports sigui net a partir del 2025. Fins ara, havien proliferat acords puntuals entre els dos sectors per a determinats vols, però a poc a poc comencen a aflorar pactes a més llarg termini, com el que van firmar fa dues setmanes Repsol i Iberia per al seu subministrament durant sis mesos, o amb Volotea, per al seu subministrament els pròxims quatre anys. També Cepsa, amb Wizz Air o Volotea, per al seu subministrament a partir del 2025.

El combustible renovable per a aviació (SAF, per la sigla en anglès de sustainable aviation fuel) és el que es produeix a partir de matèria orgànica, com ara restes agrícoles o forestals, olis reciclats o greixos animals. La norma ReFuelEU Aviation, inclosa dins del paquet Fit for 55, obliga les gasolineres dels aeroports a incrementar el seu subministrament de combustible sostenible de manera progressiva, amb una taxa del 2% el 2025, del 5% el 2030, del 20% el 2035 i del 70% el 2050.

Aquests objectius no impliquen que a cada aeroport hi hagi d’haver aquesta proporció de combustible disponible, sinó que els proveïdors de querosè s’han d’assegurar de proveir una mitjana del 2% del seu subministrament total de combustible renovable en total, però que ho poden fer només en uns quants aeroports. La taxa pot semblar modesta, però no ho és si es té en compte que abans de la pandèmia en el sector de l’aviació amb prou feines el 0,1% del seu consum era SAF, de manera que es tracta de multiplicar-lo per 20 a partir de l’any que ve.

Fins ara, aquest producte s’ha desenvolupat a molt petita escala a les refineries de les grans petroleres, però les companyies han començat a posar en marxa plantes específiques. És el cas de Repsol a Cartagena, amb una instal·lació que té capacitat per generar-ne 250.000 tones a l’any. I també de Cepsa, que planeja una planta similar a Huelva, junt amb BioOils, que començarà a produir el 2026 amb l’objectiu d’arribar les 500.000 tones a l’any de combustible renovable per a aviació (SAF) i dièsel renovable (HVO).

De moment, aquest combustible no s’utilitza per omplir completament el tanc dels avions, però es pot barrejar en un 50% amb el querosè tradicional sense necessitat de fer cap tipus de modificació ni al motor, ni a l’aeronau ni al sistema de combustible dels aeroports. Els dos principals fabricants, Airbus i Vueling, estan desenvolupant les aeronaus que permetin alimentar-se al 100% amb SAF.

"És probable que l’avió d’hidrogen sigui vàlid per als vols de curt i mitjà radi, però el SAF continuarà sent fonamental per als vols de llarg radi, i, a més, un avió té una vida útil d’entre 15 i 20 anys, de manera que la flota convencional tardarà molts anys a renovar-se", assenyala el cap de la patronal dels avions (ALA), Javier Gándara.

Biològic i sintètic

Hi ha dos grans tipus de SAF. D’una banda, el que té un origen biològic, que al seu torn es divideix entre el convencional, creat a partir d’oli de cuina utilitzat, i el d’origen biològic avançat, que és el que té més potencial, a partir de biomasses o residus sòlids, com els pinyols d’olives. De l’altra, el d’origen sintètic a partir de CO2 capturat i hidrogen renovable, que encara no es comercialitza, però té gran potencial. El primer costa entre tres i quatre vegades més que el querosè convencional, i el segon ascendeix a sis vegades més.

Notícies relacionades

Els cotxes elèctrics han arribat per quedar-se

El ‘boom’ d’Mbappé i Yamal atia la venda de roba falsa

"El preu és excessiu per la falta d’escala de la producció. Però creiem que hi ha una oportunitat, com va passar amb les renovables, que al principi eren poc competitives en preu i van necessitar subvencions, però ara són supercompetitives. Tenim una finestra d’oportunitat en els pròxims 10 anys per incentivar la creació de plantes de SAF i reduir el diferencial de preus aprofitant els fons europeus Next Generation", afirma Gándara, que així mateix afegeix que Espanya es podria convertir en productor de combustibles. "Més del 90% del querosè per a aviació es produeix a només 22 països, que són els que han tingut la sort de tenir petroli al subsol. Per al SAF l’únic que fa falta és la matèria primera", defensa.

Segons una anàlisi de PwC per a IAG, de cara al 2050 les aerolínies necessitaran cinc milions de tones anuals de SAF, que es podrien produir en aquest país amb la construcció d’entre 30 i 40 plantes situades per tot el territori. Les regions amb més capacitat per produir SAF d’origen orgànic són, per aquest ordre, Andalusia, Castella i Lleó, Castella-la Manxa, Catalunya, Aragó i Extremadura.