L’agost es desinfla com a període ideal dels espanyols per a les vacances

Es tracta, segons remarca aquest organisme integrat per experts de la universitat i d’empreses del sector, del "màxim històric" assolit per setembre, en un moment en què els turistes (no només els estrangers, també els que viuen aquí) aposten cada vegada més per la desestacionalització de les vacances. Aquest nou comportament es justifica, entre altres factors, per l’expansió del teletreball en cada vegada més empreses i per l’augment del nombre de llars formades per adults sense fills. Però també pel canvi climàtic, que porta més onades de calor i fa que les condicions meteorològiques a l’estiu siguin més extremes.

L’agost és el mes de vacances triat sobretot pels viatgers d’entre 18 i 49 anys (41%-42%), mentre que el setembre és per als més grans de 65 anys, amb un 30% de suport. En aquesta franja d’edat, cada vegada més activa i més nombrosa, el novè mes de l’any supera per la mínima l’agost, amb un 27% de les preferències.

"Des de la pandèmia, s’està vivint un clar canvi de tendència en aquest sentit i els fluxos de viatgers es redistribueixen al llarg de tot l’any, de gener a desembre. No podem parlar d’un fenomen puntual", afirma David César Heymann, economista de CaixaBank Research i autor d’un altre estudi, titulat El impacto del cambio climátic en el turismo en España, amb dades que recullen la despesa feta pels visitants a partir de targetes de crèdit. Un dels primers beneficiats és l’ocupació, apunta Heymann, "perquè, a l’allargar-se la temporada, també s’allarguen els contractes als treballadors que reforcen aquella temporada".

Períodes de més despesa

El pressupost mitjà per persona per a aquestes vacances del 2024 és de 677 euros, indica l’estudi de ObservaTur, que només analitza els hàbits i previsions dels ciutadans espanyols, no dels visitants estrangers. "La despesa mitjana prevista registra una tendència a l’alça, que creix en 51 euros per persona respecte al 2023", assenyala. "Excloent els que s’allotjaran en una segona residència [moltes vegades ja pagada, perquè és la casa del poble o l’apartament de la platja o la muntanya], el pressupost mitjà per persona serà de 706 euros", afegeix l’informe.

Per segments d’edat, la despesa augmenta a mesura que els viatgers fan anys, de manera que "entre els més joves el pressupost és de 634 euros i arriba als 845 euros de despesa mitjana entre els més grans de 65 anys". Així doncs, i com que el setembre guanya terreny entre el sector sènior, no és forassenyat afirmar que aquest mes la despesa per càpita és més gran que la d’agost. I, per tant, també resulta més interessant per als operadors del sector turístic.

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

Per partides, el pressupost en allotjament és el que s’emporta la major part, amb un terç de la despesa que hi ha prevista. Després d’això, el 24% dels diners reservats per a les vacances van a despeses en restauració, i el 19%, al transport. Ja en un segon nivell, per sota del 20%, se situen les activitats d’oci i culturals que es fan a la destinació (11%) i les compres (10%).

El Banc d’Espanya, que al maig va publicar un informe en què corroborava que s’està produint un canvi de patró (que, en el seu cas, atribueix sobretot al canvi climàtic), entén que les conseqüències del que està passant són ara per ara positives. El nou model, assegurava l’organisme regulador en la seva anàlisi, és més desestacionalitzat (perquè els visitants viatgen més enllà de la temporada alta de juliol i agost), més diversificat (perquè no només s’opta pel sol i platja, sinó que afloren noves destinacions) i més rendible (perquè es produeix més despesa en comptes de més turistes).