La ‘llei rider’ compleix tres anys amb milers d’autònoms i amb plets al sector

L’estampa és similar a la que té lloc a la mateixa hora gairebé als peus de la Sagrada Família, on en una cantonada es disputen les marabuntes de turistes tres populars cadenes d’hamburgueseries, o en altres centres comercials, com La Maquinista. La imatge es produeix en plena canícula, però es repeteix plogui o nevi, ja que tots aquests repartidors que esperen la seva comanda per ingressar una minuta de quatre o cinc euros són autònoms.

Ahir es van complir tres anys de l’entrada en vigor de la coneguda com a llei rider amb què el Govern buscava laboralitzar el sector, és a dir, que la immensa majoria d’aquests repartidors passessin a ser assalariats. Un sector que continua, majoritàriament, circulant pel seu propi carril, que va desfilant pels jutjats i que, per falta de rendibilitat, cada cop el formen menys empreses.

Tres anys després que entrés en vigor la norma, tres grans empreses es reparteixen el sector de l’entrega a domicili, després que diverses firmes hagin anat sortint del país. Els marges són estrets o inexistents, fins al punt que l’empresa que més comandes mou encara no ha sortit de pèrdues en els gairebé 10 anys de vida que acumula. Dues de les tres continuen operant majoritàriament, i malgrat la consigna establerta en la llei, amb repartidors autònoms. I una d’aquestes, la que atresora més volum de repartiments, està citada el mes que ve a judici per persistir, després de múltiples sentències i inspeccions en contra, a repartir amb autònoms.

Els primers testimonis de la causa oberta per la Fiscalia contra Glovo està previst que compareguin el pròxim 16 de setembre. Més endavant ho farà el conseller delegat i cofundador de la companyia, Óscar Pierre, directament acusat d’un delicte social. El Ministeri de Treball espera fer d’aquesta causa judicial un escarment públic per a la resta de companyies i que cessin en l’ús d’autònoms per repartir, una vegada els jutjats han anat sentenciant que el model de flotes d’aquestes plataformes no s’ajusta a la llei i que les companyies deixen de pagar cada any milions d’euros en cotitzacions a la Seguretat Social.

"La llei rider espanyola és un dels exemples pioners de com portar a terme una transició digital justa, en el sentit que no podem permetre que la incorporació de les noves tecnologies i la gestió algorítmica de les relacions laborals constitueixin, en lloc d’un avenç, un retrocés a les condicions del segle XIX", afirmen des del Ministeri de Treball.

Glovo, el principal operador i el més perseguit per l’autoritat laboral, acumula, des que va començar a operar el 2015, gairebé 253 milions d’euros abonats a la Seguretat Social, entre requeriments i sancions. I és que la Inspecció de Treball l’ha obligat a donar d’alta com a assalariats un total de 40.889 repartidors que exercien com a falsos autònoms per a la plataforma digital. Uber, un altre peix gros, gairebé no ha sigut inspeccionat, si bé a principis de juny va tenir lloc un macrojudici a Barcelona amb centenars de repartidors per una actuació que es remunta al 2020 i que li costarà a la multinacional menys d’un milió d’euros. "Garantirem el compliment de la llei, sigui Uber, sigui Glovo, sigui qui sigui", insisteixen des de Treball.

A l’espera del judici, el seu veredicte –que pot trigar anys– i de les diferents noves actes d’Inspecció de Treball que puguin continuar arribant, si avui una persona a casa seva demana una hamburguesa a través de l’aplicació de Glovo o Uber el més probable és que la hi porti un repartidor autònom. I com a autònom, seguirà sense vacances pagades, sense que l’empresa li faciliti aigua en les onades de calor o crema protectora o sense baixes remunerades si té un accident, entre d’altres.

Espanya, igual com la resta d’estats membres de la UE té pendent traslladar la nova directiva de treball en plataformes, que aquí es traduirà a ampliar aquest supòsit de laboralitat a totes les plataformes digitals, més enllà del repartiment de menjar a domicili. Yolanda Díaz pretén posar l’accent, especialment, en les apps d’empleades de la llar i cures. En aquest camp, la Inspecció de Treball ja ha posat límit a plataformes, avui extintes, com Joyners.

En poques mans

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

A finals de juny Stuart va tancar sense acord un expedient de regulació d’ocupació (ero) per acomiadar més de 400 treballadors i deixar de repartir a Espanya. Aquest era un peix petit dins de l’estany del delivery, que es reparteixen Glovo, Uber i Just Eat. D’aquests, l’únic que només reparteix amb assalariats, contractats i subcontractats, és el tercer.

El sector del repartiment a domicili s’ha anat concentrant durant els últims anys en poques mans. Gairebé no dona diners i la promesa que li’n donarà en un futur cada vegada li costa més assumir-la als inversors, especialment en un context d’alts tipus d’interès. El tancament de Stuart –que va justificar directament la seva decisió al·ludint que si complia la llei rider no seria rendible, si bé també va tancar en altres mercats on aquesta no regeix– ha sigut el més recent, però ni de bon tros l’únic. Deliveroo, el primer gran operador que va aterrar a Espanya, ja va marxar el 2021, abans que entrés en vigor la norma, adduint també que no li sortia a compte complir-la.